dissabte, 14 de febrer del 2009

Ràdio Tiana

Tiana és un poble que es pot sentir orgullós d'haver estat bressol de periodistes al llarg dels anys. Els Cuní és qui ens han donat identitat i Ràdio Tiana és qui ha generat i continua generant professionals que en el cas que m'ocupa exerceix de periodista al programa El Club de TV3 i en el seu temps lliure dirigeix i presenta un programa al poble. Nit d'Erasmus celebrava ahir el programa número 50 i per això va treure els estudis al carrer i va emetre un especial de 3 hores des de la Sala Albéniz de Tiana. Us imagineu que el món el dirigís gent tan entregada i entusiasta? Buff!

Estrena del cicle Musica't

Mentre Oasis omplia ahir el Palau Olímpic de Badalona en un racó ben cèntric de la ciutat ( l'entranyable teatre del Círcol Catòlic) una cinquantena de persones vam veure de molt a prop Joan Masdéu, líder dels Whiskyn's, presentant el seu espectacle Miniatures en l'estrena de MUSICA'T, un cicle de música en català en format acústic que neix amb la voluntat de fer arribar la música feta a Catalunya a un públic amb poques opcions per a veure els seus grups en concert. Una iniciativa que vol ajudar a fer funcionar la maquinària la indústria de la música d'aquí, oferir concerts i incentivar el públic a comprar els seus discos.
En Jordi Gonzalo i en Roger Vidal són els artífexs d'aquest cicle que el divendres 27 de febrer portarà Josep Thió en concert ( amb la badalonina Arola Vázquez als cors) i el divendres 13 de març, Roger Benet i els Oximorònics. Una iniciativa així també serveix per a saludar a vells amics i coneguts i retrobar-te en un espai íntim on coneixes, fins i tot, l'apuntador. Un tímid i costipat Joan Masdéu va oferir un versàtil repertori de cançons pròpies de Whiskyn's, versions de clàssics i al costat d'una refinada veu femenina van entonar un tema d'unes de les bandes sonores que m'han copsat més els últims temps: ONCE.
Masdéu va interpretar "Reus", va estrenar un nou tema "La primavera", va agrair als organitzadors la iniciativa i va dedicar un tema a la seva fan número 1 que el segueix a tots els concerts, la Laia.
Paraules i peces cosides amb amor i pensades per a l'ocasió. És d'agrair!

P.D. Felicitats Jordi! Tens una força i una energia envejables i els teus granets de sorra en favor de la música en català són un regal per al públic que ja espera properes iniciatives!

dijous, 5 de febrer del 2009

Crisi als mitjans

Des de fa uns mesos els periodistes no parlem d'una altra cosa. Alguns utilitzen la informació per posar-se medalles com si conèixer d'avantmà que faran fora 80 persones de no sé quin mitjà fós meritori i motiu de celebració. Però això de "la informació és poder" es porta fins als extrems en el periodisme. Altres, busquen i rebusquen entre desenes d'ofertes de feina, ofertes n'hi ha ( me n'envien 10 diàriament d'infojobs i periodistas.com). Ofertes, però, on et proposen horaris astronòmics a sous miserables. Aquests dies me n'alegro de veure com s'aixequen algunes veus per a defensar-nos. 30 ponents, entre els quals el conseller Tresserras, van reunir-se dies enrere al Col·legi de periodistes per demanar entre altres qüestions

"És necessari garantir les condicions dignes dels professionals davant el risc que empitjori encara més la precarietat. Cal que es garanteixin unes retribucions mínimes per exercir la professió amb independència. Els sacrificis inevitables que implica aquesta crisi s’haurien de repartir de forma equitativa i en cap cas es poden centrar en els més vulnerables, com els col·laboradors, freelance o joves."


Però no hauríem de ser nosaltres qui expliquéssim en quines condicions treballem? De què serveix aquesta Mesa d'experts, sindicats i polítics? Ens entestem a fer corre que s'està utilitzant la crisi per fer neteja als mitjans. Crec que el debat de fons és un altre. Com pot ser que els periodistes emmudim davant les injustícies que patim al gremi? Ens passem el dia denunciant els sous precaris dels metges, dels MIR, del personal d'infermeria, dels jutges, dels taxistes, dels pilots! mare meva! Algú s'ha preguntat què cobra un periodista? I per què cap periodista és capaç de denunciar-ho en veu alta? Clar! perquè l'endemà augmentaríem la cua d'aturats. Ja ho entenc, ja. Però de veritat no hi ha ningú al país que no estigui lligat de mans i peus a cap empresari que ho pugui dir? El problema és que aquest que no està vinculat a ningú segurament cobra tres vegades més que els altres que treballen 12 hores i cobren 800 euros i donen gràcies perquè tenen un contracte i no han de pagar autònoms! I encara un altre problema: quina força té que ho denuncii una sola persona? Arribat el cas, els periodistes seríem prou valents de manifestar-nos i tallar la ronda o omplir la plaça Sant Jaume?
Som els primers que sabem que molts dels conflictes laborals se solucionen quan es pressiona col·lectivament i públicament. Arribarà aquest dia en què direm prou? No, oi?

P.D. Un record molt sentit a la Mercè Conesa. Fa uns mesos vaig ser a casa seva... La Mercè tenia molt interès a saber com som els nous periodistes i jo només volia escoltar consells d'una periodista compromesa d'aquelles que no se'n troben.... Les seves reflexions van ser reveladores per al meu exercici com a professional però sobretot per al meu posicionament davant la vida.