DE TIANA A NOVA YORK

V.O.S.

2009-07-12T07:18:00.000-07:00

Quatre mesos després, avui he trobat un motiu de pes per tornar a escriure al blog. He anat a veure V.O.S.
Ara fa 4 anys vaig anar a veure V.O.S. al teatre. Des d'aquell dia em vaig convertir en una incondicional de la Carol López, autora i directora d'aquell text que em va semblar el carmel més dolç i més ben ensucrat que havia vist feia moooolt temps. No vaig ser l'única i el temps i els crítics ens han donat la raó. Carol López és la responsable d'èxits com "Germanes" i va ser directora de càsting de "La teva vida en 65'. A Cesc Gay li debia passar el mateix que a mi amb V.O.S amb l'afegit que la seva parella era la protagonista de l'obra. I va decidir fer-ne la versió cinematogràfica. Si al teatre el meu referent des darrers anys ha estat Carol López, del cine ho era Cesc Gay. A la ciutat (Leonor Watling) i Ficció (Montse German) van ser definitives per mi. Al llarg d'aquest temps vaig conèixer en Xavi Salvà a Catalunya Ràdio, la meva mà dreta en muntatges i dissenys musicals amb qui comparteixo un premi per un reportatge sobre assetjament immobiliari. I, sense saber-ho, un dia em va explicar que ell era el Salvà dissenyador musical de les pelis del Cesc Gay. Per acabar-ho d'adobar, l'Àgata Roca sempre havia estat una T de teatre per a mi, aquell grup d'amigues de l'Institut del Teatre que la Joana i jo imitàvem amb més o menys gràcia, igual com ho fèiem amb Rubianes. I si encara fós poc....un any amb la Joana ens vam atrevir amb Krámpack, text de Jordi Sánchez i que Cesc Gay va portar al cinema.

Així que..... ja us podeu imaginar què va significar per a mi la notícia que V.O.S. de la Carol seria versionada pel Cesc al cine!!! Després de molta espera i veure com en Xavi treballava els darrers mesos en les músiques del Cesc, ahir, 24 hores més tard que s'estrenés, la vaig anar a veure.

Si us agraden les comèdies romàntiques ben ensucrades
amb sorpreses i girs cinematogràfics
fonamentades amb els diàlegs i la ironia ( Woody Allen)
fetes amb pocs diners i molt enginy
amb una Barcelona molt més ben fotografiada que Vicky Cristina Barcelona
i una Àgata Roca i una Vicenta N'Dongo autèntiques i juganeres
voleu jugar al joc de les pel·lícules
i voleu esbrinar l'oïda d'en Xavi i en Cesc.....

V.O.S !

*Vigileu perquè la peli és en català, castellà i euskera i hi ha molts cines de BCN on, no sé per què, l'han programat amb subtítols!!!!! A l'Alexandra i a Gran Sarrià la fan sense ser VOSE. Ja té conya tractant-se de VOS!

Rubianes, t'adoro

2009-03-03T15:43:00.000-08:00

Tu vas ser qui em va fer riure més que ningú comptant teatre i televisió. Tu vas ser qui em va ensenyar a dir totes les paraulotes del món i vas ser, es clar, el malson dels meus pares que cada dia em deien:

-Et rentarem la boca amb sabó!!!
-Culpa vostra. No haver-me portat a veure el Rubianes.

Vaig veure Rubianes Solamente una vegada i una altra i una altra. I una altra. Quan tenia 16 anys i després d'haver passat per la falera "T de Teatre" la Joana i jo vam decidir presentar una obra a l'escola (Súnion) que era un dels monòlegs de "Rubianes solamente": Las tapas. Segur que ho recordeu! L'ensaladilla russa, los chipirones......magestuós! Vam guanyar el primer primer de teatre i vam representar la funció al Palau de Congressos de Barcelona. Calcar Rubianes et feia guanyar premis amb 16 anys! Què poc s'ho debia imaginar ell!
Rubianes ha estat sempre molt present a la meva vida. Tots els meus amics i familiars ho saben i m'avisaven de les seves incursions aquí i allà. Amb mon pare, n'erem molt fans i durant una època marcàvem mugrons amb el dit índex per parlar de ties bones, l'inici del "soy actor galaico" el dèiem a raig, los huevos hinchados ens feien petar de riure i al meu pare sempre li vaig prometre que no em casaria amb un noi si abans no havia vist Rubianes dalt d'un escenari. Per a mi no haver assistit a una de les seves funcions era un crim. En plena adolescència em repetia a mi mateixa: Rubianes Solamente és el millor espectacle d'humor que s'ha fet mai a Barcelona. Avui ho continuo mantenint i penso: quanta gent ja no el podrà veure ni per primera ni última vegada?

El millor que avui recordo de Rubianes és la foto que em vaig fer amb ell als camerinos del Capitol després d'entrevistar-lo amb 15 anys. Al meu costat hi havia dues amigues incondicionals: l'Eva i la Laia que també ens va deixar. Aquella foto mostra la cruesa de la vida: dels que se'n van joves i encara més joves...dels que eren la nostra família, la Laia, i dels que a tots ens semblava que ho fós: Rubianes.

Sense saber-ho, em vas donar molt Pepe. Encara conservo una carpeta d'escola amb fotos enganxades dels teus cartells i dítpics. Al costat de Johnny Depp! Impagable!

Ràdio Tiana

2009-02-14T02:39:00.000-08:00

Tiana és un poble que es pot sentir orgullós d'haver estat bressol de periodistes al llarg dels anys. Els Cuní és qui ens han donat identitat i Ràdio Tiana és qui ha generat i continua generant professionals que en el cas que m'ocupa exerceix de periodista al programa El Club de TV3 i en el seu temps lliure dirigeix i presenta un programa al poble. Nit d'Erasmus celebrava ahir el programa número 50 i per això va treure els estudis al carrer i va emetre un especial de 3 hores des de la Sala Albéniz de Tiana. Us imagineu que el món el dirigís gent tan entregada i entusiasta? Buff!

Estrena del cicle Musica't

2009-02-14T01:43:00.000-08:00

Mentre Oasis omplia ahir el Palau Olímpic de Badalona en un racó ben cèntric de la ciutat ( l'entranyable teatre del Círcol Catòlic) una cinquantena de persones vam veure de molt a prop Joan Masdéu, líder dels Whiskyn's, presentant el seu espectacle Miniatures en l'estrena de MUSICA'T, un cicle de música en català en format acústic que neix amb la voluntat de fer arribar la música feta a Catalunya a un públic amb poques opcions per a veure els seus grups en concert. Una iniciativa que vol ajudar a fer funcionar la maquinària la indústria de la música d'aquí, oferir concerts i incentivar el públic a comprar els seus discos.
En Jordi Gonzalo i en Roger Vidal són els artífexs d'aquest cicle que el divendres 27 de febrer portarà Josep Thió en concert ( amb la badalonina Arola Vázquez als cors) i el divendres 13 de març, Roger Benet i els Oximorònics. Una iniciativa així també serveix per a saludar a vells amics i coneguts i retrobar-te en un espai íntim on coneixes, fins i tot, l'apuntador. Un tímid i costipat Joan Masdéu va oferir un versàtil repertori de cançons pròpies de Whiskyn's, versions de clàssics i al costat d'una refinada veu femenina van entonar un tema d'unes de les bandes sonores que m'han copsat més els últims temps: ONCE.
Masdéu va interpretar "Reus", va estrenar un nou tema "La primavera", va agrair als organitzadors la iniciativa i va dedicar un tema a la seva fan número 1 que el segueix a tots els concerts, la Laia.
Paraules i peces cosides amb amor i pensades per a l'ocasió. És d'agrair!

P.D. Felicitats Jordi! Tens una força i una energia envejables i els teus granets de sorra en favor de la música en català són un regal per al públic que ja espera properes iniciatives!

Crisi als mitjans

2009-02-05T10:18:00.000-08:00

Des de fa uns mesos els periodistes no parlem d'una altra cosa. Alguns utilitzen la informació per posar-se medalles com si conèixer d'avantmà que faran fora 80 persones de no sé quin mitjà fós meritori i motiu de celebració. Però això de "la informació és poder" es porta fins als extrems en el periodisme. Altres, busquen i rebusquen entre desenes d'ofertes de feina, ofertes n'hi ha ( me n'envien 10 diàriament d'infojobs i periodistas.com). Ofertes, però, on et proposen horaris astronòmics a sous miserables. Aquests dies me n'alegro de veure com s'aixequen algunes veus per a defensar-nos. 30 ponents, entre els quals el conseller Tresserras, van reunir-se dies enrere al Col·legi de periodistes per demanar entre altres qüestions

"És necessari garantir les condicions dignes dels professionals davant el risc que empitjori encara més la precarietat. Cal que es garanteixin unes retribucions mínimes per exercir la professió amb independència. Els sacrificis inevitables que implica aquesta crisi s’haurien de repartir de forma equitativa i en cap cas es poden centrar en els més vulnerables, com els col·laboradors, freelance o joves."

Però no hauríem de ser nosaltres qui expliquéssim en quines condicions treballem? De què serveix aquesta Mesa d'experts, sindicats i polítics? Ens entestem a fer corre que s'està utilitzant la crisi per fer neteja als mitjans. Crec que el debat de fons és un altre. Com pot ser que els periodistes emmudim davant les injustícies que patim al gremi? Ens passem el dia denunciant els sous precaris dels metges, dels MIR, del personal d'infermeria, dels jutges, dels taxistes, dels pilots! mare meva! Algú s'ha preguntat què cobra un periodista? I per què cap periodista és capaç de denunciar-ho en veu alta? Clar! perquè l'endemà augmentaríem la cua d'aturats. Ja ho entenc, ja. Però de veritat no hi ha ningú al país que no estigui lligat de mans i peus a cap empresari que ho pugui dir? El problema és que aquest que no està vinculat a ningú segurament cobra tres vegades més que els altres que treballen 12 hores i cobren 800 euros i donen gràcies perquè tenen un contracte i no han de pagar autònoms! I encara un altre problema: quina força té que ho denuncii una sola persona? Arribat el cas, els periodistes seríem prou valents de manifestar-nos i tallar la ronda o omplir la plaça Sant Jaume?
Som els primers que sabem que molts dels conflictes laborals se solucionen quan es pressiona col·lectivament i públicament. Arribarà aquest dia en què direm prou? No, oi?

P.D. Un record molt sentit a la Mercè Conesa. Fa uns mesos vaig ser a casa seva... La Mercè tenia molt interès a saber com som els nous periodistes i jo només volia escoltar consells d'una periodista compromesa d'aquelles que no se'n troben.... Les seves reflexions van ser reveladores per al meu exercici com a professional però sobretot per al meu posicionament davant la vida.

L'he trobat!

2009-01-08T12:29:00.000-08:00

L'electricista, el del gas, la crisi, els acomiadaments a Zeta, a l'ADN, la neu, el fred, les carreteres i el bar! ahir a la nit em passaven tots aquests ítems pel cap. L'últim, el del bar, és força recurrent. Sabia que avui havia d'anar, per qüestions de feina, per uns carrers de Barcelona que conec poc, prop de Balmes i de la Plaça Molina. "T'aixeques, vas a comprar el diari, esmorzes.... no no no. T'aixeques, esmorzes, consultes algun digital i ja llegiràs el diari cap a les 10 fent un cafè abans de l'entrevista", em deia i concloïa: "Com pot ser que no hi hagi bars on comprin tots els diaris i els ofereixen als seus clients?" m'ho pregunto tot sovint perquè en compro un parell però coi, ara que tinc temps, m'agradaria fullejar-los tots! i somiava amb aquell superprojectempresarial amb el qual hi hem somiat molts alguna vegada: Un dia d'aquests deixo el periodisme i monto un bar "cucu" ( aquesta paraula no hi pot faltar !) amb coixinets, rollu zen, amb tes i sucs, que no sigui sorollós ni pudent i que ofereixi tooooooooota la premsa del món! i pam! aquest matí, a les 10, tot buscant un quiosc per fer un tallat en un bar pudent a prop de la plaça Molina i abans de l'entrevista....l'he trobat!

CAFETERIA/RESTAURANT "EL CLUB SUIZO"
Direcció: C/Alfonso XII, 95 08006 Barcelona
(entre plaça Molina i el carrer Sant Elies)

P.D. El món no s'acaba a Laie! Yuhu! El cafè amb llet és deliciós i hi posen una mica de xocolata! El menjar té mooooolt bona pinta i hi ha el clàssic suro on s'ofereixen cursos de creixement personal. Només m'haguessin faltat uns auriculars per escoltar la b.s.o de The Blueberry nights.

Nova York. 2

2008-12-20T17:55:00.000-08:00

Acabada d'arribar de Nova York descric unes primeres sensacions. Deixo que les mans teclegin....
Neu, fred, vent, blanc, pelat, inolora, decorada, ombrívola, luxosa, còmoda, sorollosa....Així he vist Nova York en aquest segon viatge, a l'hivern. Hi he anat per treballar a diferència del viatge per plaer que vaig fer aquest estiu. Això m'ha situat en un cèntric hotel i en un context, imagineu-vos, completament diferent al de Harlem. Menys sol. Això d'entrada! Molt menys sol que el de Manhattan on les piseries ( paraula badalonina) molt més baixes em permetien prendre el sol. O, com a mínim, els rajos! M'allotgen a la planta 35 i sabeu què veig quan miro per la finestra? Edificis més alts, off course. Noto que l'anglès s'ha tornat a rovellar però em noto menys vergonyosa, més descarada... menys encorsetada. El fred de l'hivern, tot i els 18 graus del primer dia, anul·la el 90% de les pudors d'oli fregit dels carrets i locals de menjars. Tot em sembla una mica més car tot i que enganxo unes bons dies i el canvi està a 1,40. Central Park té un color taaaan diferent! En canvi, Harlem continua exactament igual. Al carrer 116 el bar Society continua sobrevivint a la bastida que el tapa de dalt a baix per les obres d'un preciós edifici que hi estan construint al damunt. Al mateix 116 hi continua havent la xerranca feta de guix al terra. A la sortida de la línia taronja continua regalimant aigua d'una canonada mig esquerdada i el Conway de la 114 continua fent rebaixes i la gent en surt amb sacs de roba a 4 dòlars. Al Soho em sembla veure més bars que anuncien "cafès espresso's". N'hauran après? Sortint de Manhattan pateixo la rush hour i per ben poc agafem l'avió.

Nova York torna a despertar-me el bo i millor del que he sentit els darrers temps i en aquest segon viatge, la paeixo. I torno amb ganes de visitar-la anualment ( pá pedir! ) però sense l'ànsia d'haver-hi de tornar amb urgència com si cada minut que la tinc llum m'estigués perdent alguna cosa molt i molt gran, com em va passar en el postestiu.

P:D: I he vist nevar tot i que no he vist com quallava la neu com ho deu haver fet les últimes hores amb la bona sort que uns quants milers de turistes s'han quedat atrapats a l'aeorport després de la cancelació de 650 vols. Oh! pobrets!

Què, les audiències?

2008-12-11T13:09:00.000-08:00

Aquest vespre m'ho ha preguntat mon germà, al migdia un company de professió, abans me mare, a l'hora del cafè una bona amiga que treballa al matinal de Catalunya Ràdio. Això vosaltres, li he dit. Què? La millor ha estat me mare que m'ha explicat que en Sarsanedes ha sortit per la tele a dir que eren líders i que havien augmentat la Cati i Icat. M'ho ha dit sorpresa per l'èxit i convençuda del triomf de Catalunya Ràdio. M'ho explicava mentre aparcàvem el cotxe atabalades. M'ha mirat demanant que li obrís els ulls amb una explicació periodística dels fets i just en aquell moment sonaven els "pitus" de les 16h. He engegat a corre cuita la ràdio i he posat el butlletí de RAC1. Ella continuava parlant i argumentant com si li donessin corda i de cop li he fet: tssssssss! calla i escolta. La tercera notícia eren les audiències, les audiències interpretades per RAC1: "Som líders 11 hores seguides: de 9 del matí a 8 de la tarda. Basté en guanya 120.000, el Versió es consolida i bla bla bla". A les 16'05 me mare: "No ho entenc!", ha dit alçant el to i ha afegit: "qui menteix? diga-m'ho tu que t'hi dediques". M'he posat a riure i li he dit: demà et portaré les xifres exactes i així ho podràs interpretar tu mateixa. Els números no enganyen.

ONADA 2007 DESEMBRE ONADA 2008 DESEMBRE

Catradio matí 405.000 342.000
RAC1 matí 151.000 271.000
SER matí 269.000 265.000

Catradio tarda 73.000 63.000
RAc1 tarda 116.000 128.000
SER tarda 82.000 85.000

El més fotut de tot és que costa creure amb unes xifres que s'extreuen a partir de només 25.000 enquestes a tot Catalunya. Haurem d'esperar què diu el baròmetre que tot i que està finançat per la Generalitat, n'entrevista 40.000 i a més es formulen preguntes més apropiades, variades i completes. Un altre punt a favor és que el baròmetre el dirigeix el sociòleg Salvador Cardús a qui definiria com a bon professional i millor persona.

Ara bé i sobretot....

Que no mori la ràdio!

P.D. El que és de jutjat de guàrdia és que històricament en això de les audiències ningú perdi mai. No vull sentir cap d'aquests periodistes que sempre guanyen dir ni piu a les pròximes eleccions quan els polítics a la nit electoral facin exactament el mateix. I a més! En aquests cas no hi ha ni tan sols una llei d'hont que ho pugui justificar!

Grand Central Hotel ( Edifici Cambó)

2008-12-10T13:16:00.000-08:00

Avui he estat en aquest lloc meravellós on des d'un aparent ridícul 7è pis de l'eixample s'hi podien contemplar les teulades més pròximes i la torre agbar, les torres mapfre, l'estació de França, Santa Maria del Mar.....La piscina té aquest efecte visual que sembla que l'aigua hagi de regalimar per la façana però un cop t'hi apropes hi ha un esglaó. Per a festes privades, ja ho sap senyoreta, m'ha comentat l'Arianne, una noia molt espavilada responsable de màrqueting del Grand Central Hotel, l'antic edifici Cambó que fa 3 anys un dels néts va decidir reconvertir en Hotel. La sra. Guardans encara viu a la planta superior i l'hotel, de 4 estrelles i mitja és un d'aquests hotels botique que en diuen. Poques habitacions, totes exteriors i molt confort. La veritat és que val la pena i el restaurant encara més. Menú a 21 euros per dinar i sopar també els caps de setmana amb les millors delícies de Ramon Freixa i els ingredients acabats de comprar a la Boqueria i Santa Caterina.
Total! Res a envejar al 230 de la fifth Avenue, la veritat! Allà veus l'Empire, d'acord. Però no tens aquesta piscina ni una església del segle XIV al teu davant!

El barri gòtic és un descobriment constant....Molt a prop d'aquí hi viu l'arquitecta italiana Benedetta Tagliabue a qui vaig entrevistar dies enrere. Una de les cases més estranyes i impactants que he vist mai en un edifici, com el Grand Central, de sostres alts i pati interior. 100% Eixample, 100% Cerdà.

Aisssss Barcelona....

Treure la pols per posar-ne de nou

2008-12-08T11:15:00.000-08:00

Són dies de Nadal, són dies de trasllat, de canvi, de comiat i benvinguda, de treure la pols a les estanteries perquè les traslladin a un altre lloc on trobaran pols nova...Són dies per a fer molta neteja i donar roba i , fins i tot vendre-la! en fires locals, de donar llibres ( a la Biblioteca ja no en volen de tants que en donem i potser de tant dolents que són alguns! ) , de fer buidatge i netejar esperit. No hi ha res com l'exercici "del prescindible". Els records enganxen fins que fan nosa. Avui és un dia en que tot em fa nosa i me n'oblido de la poca memòria que tindré sense l'ajuda d'alguns objectes. Reviso les fotos. Aquí no hi ha neteja possible. Les acabo d'ordenar totes. Deixar un espai genera sempre una remoguda interna però en aquest cas feia falta ja fa molt temps. De totes les nits viscudes aquí em quedo amb aquesta: la nit del meu aniversari... Aquest lloc m'ha ensenyat una cosa molt important: per molta casa que hi posis, si a dins no hi ha la felicitat que busques, no la desitgis. Aquesta és la lliçó que m'emporto de la gran casa de Tiana. Això sí: com diu el meu germanet: fés moltes fotos....la casa era molt bonica. Me'n vaig a un altre indret on hi cabran moltes menys flors però que segur que sobreviuen més que les de la casa gran. I així....aprenent....anem fent...camí.

Marxo de Tiana

2008-11-27T08:44:00.000-08:00

Després de molts mesos de reflexió, marxo de la casa on visc i marxo de Tiana. A partir de l'1 de gener viuré a Badalona, al barri de Bufalà, des d'on intentaré continuar escrivint al blog, si m'ho permeteu, amb el mateix títol. Encara que per uns metres no visqui al poble, sempre el portaré al cor, hi continuaré tenint el gimnàs, el Casal, la mare, i tots els racons, carrers, places, i comerços que m'han vist créixer i gairebé néixer. Viuré a un pis bonic bonic, novet novet, pleeee de sol i en un barri ple de vida!!! Ara sabré què significa anar a comprar sense haver d'agafar el cotxe i anar a prende una cervesa i tornar a casa caminant!!!

Abans del trasllat però passaré per Nova York on, amb la Casa de les llengües, anirem a explicar al món com d'important n'és la diversitat lingüística. I de pas intentaré retrobar-me amb el piset que en Graupera està cuidant a la 115 amb la 7a avinguda. Ara ja deu fumar al menjador mentre fa les tertúlies del Basté. A l'estiu fumava a la finestra del lavabo i allà, entre el wc i la banyera, petàvem la xerrada....I aniré a la 66 a buscar en Miquel a veure si em convida a l'italià deliciós del costat de casa seva on no hi he sopat mai però ell se n'ha fet un fart de vendre-me'l com un dels millors restaraunts italians de la ciutat! en comptes de convidar-m'hi tu creus?! I aniré a veure la Rosa a Queens o potser quedarem al Soho....i i i i ......sobretot aniré fins a la NYPL a rescatar l'Emma sota una muntanya de llibres o l'esperaré al Bryant Park. No no. Millor. A l'Oyster, on ens vam conèixer. I de pas, com que em quedarà molt a prop, aniré a la Rennert a trobar la Jashmine, la meva profe d'anglès!

I després no tindré temps per a res. Bé, si. Per anar al MoMA on fem l'acte cultural amb la Casa de les llengües i on la farem ben grossa amb en Joan Ollé i FOCUS. En tindreu més notícies el dia 13 de desembre comprant-vos el diari...

Eva Armisén

2008-11-14T09:41:00.000-08:00

Fa uns anys la vaig descobrir en un programa de televisió. La seva obra em va meravellar. Sempre més l'he seguit de reüll, a la Sala Iguapop, als discos del seu estimat....A ell el vaig descobrir amb el disc "Mentider". Ja sabia que eren parella. Al programa de tele em va ensenyar, fins i tot, l'estudi ple de quadres d'una casa amagada al Montseny que sempre més he retingut al cap. Fins llavors no em vaig interessar per ell tot i ser veïns (a Tiana no pas al Montseny) i haver viscut de molt a prop la seva etapa de més projecció i tan allunyada del seu món naïf ( Recordo les fotografies de la portada del disc del Chaval al meu carrer ). Un món que han creat plegats tots dos i que segueixo amb entusiasme des de llavors. Parlo d'Eva Armisén i Marc Parrot. Aquests dies, inusualment, enmig d'interiorisme de luxe, Eva Armisén exposa la seva obra a Casa Decor en forma d'estores. I anys després la seva obra em continua enamorant. Avís per a navegants per si mai m'heu de comprar una tassa, un bol de ceràmica o una estora voladora ( de somni no real ) que sigui de l'Eva plis! Per primera vegada i un cop en Marc se n'havia anat, m'hi vaig acostar i em vaig confessar: Hola Eva. Sóc molt fan teva. Sóc periodista i algun cop he entrevistat a en Marc, sóc de Tiana. Però ja li vaig dir un cop a ell: jo de qui sóc fan és de tu! Quan encara no havia acabat la frase em vaig notar, de cop, les galtes caleeeeeeeentes! I vermella com un pebrot vaig escriure la meva adreça al llibre de visites i així vaig tenir l'excusa per amagar el cap i les galtes que em bullien! Però....a tots ens agrada, crec, que ens diguin aquestes coses siguis més o menys reconegut. Crec que per això ho vaig fer.
Total, no us perdeu www.evaarmisen.con. Enmig de les muntanyes aquesta parelleta "somia" el seu propi món que intenten fer realitat cada dia amb molt d'amor. A les obres i les cançons queda reflectit i m'identifico en cadascuna de les Eves dels quadres: somiadores, petites i grans alhora, esperant prínceps blaus, estimant i explicant contes, vivint una història romàntica, familiar, font-vella! Com a mi m'agrada.

"No m'estiris del fil que em fas mal

no em recordis que estic descosit

que no veus que el meu cor estripat no ha trobat el seu lloc

al meu pit?

no és que vulgui amagar cap secret

però que em vegis desfet tampoc vull,

no m'estiris del fil que ja és tard

ja he provat a ser com sóc i no m'ha funcionat.

Mira'm, sóc tot el que tu t'imagines,

i si en vols saber més somia'm

que seré com m'has somiat.

Toca'm entre la pell i la roba

com esborrant de la sorra

les petjades que ha deixat

tant d'amor espatllat.

No m'estiris del fil que em fas mal

no em recordis que estic descosit

que no veus que estirant i estirant

només fas aquest nus més tupit.

No és que vulgui oblidar els meus records

no és que vulgui canviar el meu destí,

no m'estiris del fil que ja és tard

ja he trobat el valor, no em fa por ser covard ."

Me'n torno a Nova York!!!

2008-11-05T13:04:00.000-08:00

Només hi seré una setmana! Però què coi! Torno a Nova York! La cita serà d'aquí un mes. M'agradarà molt explicar a través del blog què hi vaig a fer i com sento el retrobament.

P.D. Obama i l'hivern m'oferiran una altra NY. Segur que hi trobo diferències i nous estímuls que ja començo a olorar des de la distància...

Refugi 307

2008-10-26T15:45:00.000-07:00

Des del mes d'abril de l'any passat al Refugi 307 de Nou de la Rambla s'hi programen visites guiades durant els caps de setmana. Avui hi he anat i he vist per primera vegada un refugi de la guerra civil espanyola. Dels 1.400 que hi va haver a Barcelona aquest és l'únic que es pot visitar. I no diré que "val la pena" com si fós un museu. La qüestió és que no entenc per què l'Ajuntament no en fa més promoció i així tots els que afortunadament no vam viure ni tan sols la postguerra veiem -amb els ulls i no les orelles- com els nostres avis i besavis es van protegir dels bombardejos l'any 37 i 38. Passejo per un túnel subterrani fet amb volta catalana i miro a cada racó i m'imagino els rostres dels homes, dones i nens -2.000- que esperen que torni a sonar aquell xiulet que els diu que el perill se n'ha tornat a anar. I així durant dos anys. Avui he notat a la pell la humitat d'un espai que no era de pel·lícula. Durant la visita m'ha sorprès que la guia anomenés tantíssimes vegades que el refugi està encara mig tapiat i ensorrat perquè no hi ha pressupost per continuar excavant cada racó amb l'ajuda dels arqueòlegs. Em sembla una vergonya que es destinin tantíssims diners per alguns museus que ja tenen la publicitat feta, que, fins i tot, n'estiguin projectant i aprovant d'altres d'innecessaris i que, en canvi, posin traves a projectes com el Centre Cultural de Santa Mònica i que, sobretot, l'únic refugi antiaeri obert de Barcelona només es pugui visitar parcialment per falta de pressupost i per tant d'interès. La Guerra Civil està de moda per depèn de què.

El Refugi antiaeri 307 és un testimoni excepcional. Aneu-hi!

El millor dels blogs

2008-10-12T04:03:00.000-07:00

El millor blog de NY escrit per un català és a la vegada el blog d'un bon amic que, a la vegada, és el culpable del meu enamorament per NY i potser també de les ànsies amb què una servidora escrivia al blog quan hi era. Aquest culpable, doncs, ha estat guardonat amb els Premis Blocs Catalunya i que divendres es van lliurar a Girona. Quan el visiteu ja no us en desenganxareu mai més! Felicitats Miquel!

http://www.llumenera.com/

http://www.premisbloc.cat/

Kleenex a domicili

2008-10-06T13:30:00.001-07:00

Treballar des de casa té moltes coses bones i algunes de dolentes. Els teleoperadors descobreixen que hi ets i,per tant, et truquen dia sí dia també. Els dilluns, ONO. Els dimarts, JAZZTEL, etc. Tots des de números desconeguts. Començo a ser experta del tipus de trucada, l'hora en què truca cada companyia, la promoció que em voldran vendre i sempre sempre els demano o bé "que vull ser atesa en català" ( tipus deixar sense paraules) o bé que m'apuntin a la llista de les "persones a qui no trucar mai més" (tipus amenaça) i ells se'n foten de mi i el més amable que em diuen és que "todos dicen lo mismo. Mañana chata te volveré a llamar" i la trucada acaba amb un riure maquiavèlic. Però avui m'ha passat una altra cosa que no sabria si no treballés des de casa. 3 individus ( 1 home i dues dones ) com diria la iaia "amb pinta sospitosa" han trucat a la porta de casa. El primer que ha dit el noi, d'uns trenta llargs, ha estat: No se asuste i a la mà duia uns 5 paquets de mocadors de papers per vendre. Li he dit que no i he tancat. Mentre em parlava feia el gest de voler traspassar la porta. M'he espantat per un moment i no em considero una poruga. Però òstia! quin ensurt! i en aquell moment, a més, portava l'abric posat i la bossa a l'ombro perquè sortia de casa i m'he esperat uns minuts al darrere la porta. Així de cagadeta. Després he anat al despatx i des d'allà amb els porticons mig tancats he observat què els deien els veïns de les cases del costat. Dues veïnes han comprat sense pensar-s'ho ni un moment i una tercera ha cridat des del balcó dient: Ya le he comprado antes a tu amiga. Quan he sortit al cap de pocs minuts eren al cap del carrer i dos noiets d'uns 15 anys que caminaven en paral·lel a mi remugaven: són ocupes que miren si aquella casa està ocupada. Però la meva àvia diria que "no tenien pinta d'ocupes". O potser la desconfiada sóc jo. Tan és. No m'ha agradat que em truquessin a la porta de casa per vendre kleenex. Potser és falta de costum però des d'avui he decidit tancar millor la casa de com ho feia fins ara. I la pinta, iaia, era ben bé per sospitar. Potser és que a paradisos com Tiana no estem acostumats a aquests "costums" i potser ja estan més que extesos i vosaltres farts de patir-los. No ho sé. Ja m'ho direu.

Oriol Oriol Oriol !

2008-10-02T14:50:00.001-07:00

A cada espectacle et superes. Cada vegada que et veig n'aprenc més de tu. Et segueixo d'aprop. Et ressegueixo de fet i, de mica en mica, em faig experta dels teus gestos, les teves virtuts, el teu ventall inacabable de rostres, expressions, personetes i personatges. De les teves cordes vocals. A cada obra reso perquè vibrin i cantis i t'acompanyi el piano d'en Xavier i et senti cantar en francès i no entengui un borrall però em posis la pell de gallina sigui la vie en rose o qualsevol gargots estrafolari improvisat. Tan és. Et menges l'escenari i aquest cop amb l'Isaac Alcayde desbordeu! en el bon sentit. Quantes vegades es deuen haver representat Les criades de Jean Genet al món? I en quantes de les representacions les criades eren de pèl al pit? Doncs diu Genet: `Si debiera hacer representar una pieza teatral en la que actuaran mujeres, exigiría que estos papeles fueran interpretados por chicos adolescentes y se advirtiera al público por medio de un cartel colgado a la izquierda o a la derecha del escenario durante toda la representación. No hi ha hagut, doncs, millor criada que tu home! Bravo!

P.D. L'Oriol Genís actua aquests dies a la seva sala, la Muntaner amb Genet-Les criades. No us la podeu perdre!

Si voleu art de veritat.....

2008-09-24T11:29:00.000-07:00

Després de la monstruosa escultura de Lesseps us recomano passar per la Fundació Vila Casas. Els badalonins/montgatins germans bessons Santilari hi exposen tota la seva obra en una retrospectiva titulada "Realisme contemporani". Els entrevisto la setmana vinent i tinc ganes que expliquin justament això que dic que fa tant mal de l'art contemporani i és aquesta obsessió -ara crec que ja una mica obsoleta- per l'art abstracte com a única via vàlida d'art contemporani. Per què el realisme no es considera art contemporani diuen ells? Per què l'art contemporani només pot ser una forma estranya i difícil de desxifrar o una esquitxada gruixuda de pintura al damunt d'una tela que com més gran més impressiona? Els germans Santilari dediquen hores, dies, mesos i anys a fer una sola obra. A partir d'una foto reprodueixen un realisme que fa fredar. Són contemporanis. Als seus bodegons hi apareixen tetrabrics i no farcells i als seus retrats les dones parlen per mòbil i sostenen un mp3. Per què això no està ben valorat com a ART CONTEMPORANI? Afortunadament no tothom és tan ruc i estan molt ben valorats sobretot fora de Catalunya, per variar. I és tan d'agrair que siguin planers i no uns "volats" com s'entén i es valora que han de ser els artistes. Mireu quina claredat! L'art explicat així agradaria a més gent! http://www.youtube.com/watch?v=CtfUe1olrck

P.D. L'expo es pot veure fins a mitjans de novembre.

La Plaça Lesseps!

2008-09-22T15:11:00.000-07:00

De tant irreal com sembla, fa riure. Heu vist l'estructura quadrada enorme metàl·lica que han instal·lat davant de la Biblioteca Jaume Fuster? És com una porteria de dimensions dinosàuriques. No té nom i a sobre alimenta als incrèduls que es miren amb constant escepticisme l'art contemporani que no té res a veure amb aquesta cosa de mal gust. No hi ha dret home!

Gratacels indesitjats

2008-09-08T09:56:00.001-07:00

Sortint per la boca est de la parada de metro de Vallcarca m'he trobat amb un nou exemple de la Barcelona més temuda per aquells veïns com els del Coll i Vallcarca que veuen com el seu barri s'omple de grues perillosament altes des de fa uns anys. L'última macro construcció la trobareu tan bon punt sortiu del metro a la mateixa Avinguda Vallcarca en direcció plaça Lesseps. Si hi passeu amb cotxe us costarà de veure però si hi aneu caminant i us col·loqueu a la vorera en direcció muntanya podreu contemplar la pintura acabadeta de llençar de l'edifici acabadet de construir. Sembla que al darrere hi ha la mateixa Associació de veïns que n'estan tips de veure com el seu barri també forma part de la "nova ciutat dels gratacels". I parlant de gratacels, a finals de mes s'innagura el Barceló Raval Hotel. L'altre dia passejant per la Rambla del Raval vaig decidir aturar-me davant de l'edifici per primera vegada. Fa 38 metres d'alçada, canvia de color en funció de la intensitat de la llum natural i està construit amb "plaques translúcides". El nou cilindre barceloní ha esdevingut el símbol de la gran transformació del Raval però alhora és una construcció que s'integra amb dificultat a l'espai i les vivendes contígues. Habitatges, per cert, que ja no tornaran a veure el sol. Això sí. Com als millors i més alts edificis de NY, el Barceló tindrà un "roof bar" a l'última planta on s'hi ha habilitat una meravellosa terrassa de 360º. Esperem que no només sigui pels clients i l'illa Robador la poguem disfrutar tots, almenys, des de les alçades.

Passejant per Barcelona...

2008-09-05T07:25:00.000-07:00

No hi ha res com disfrutar de Barcelona un asolellat divendres de setembre després de 10 anys sense saber com deu ser un matí d'un asolellat divendres de setembre a Barcelona perquè estàs tancat a una oficina, com diem en argot radiofònic, "arrencant temporada". I així fins a 10 o 12 temporades seguides.

Deia....No hi ha res com llevar-se d'hora un divendres asolellat de setembre, agafar el tren, veure com surt el sol, resseguir la línia del mar a l'alçada de Badalona, tancar ben fort els ulls quan passes pel Port....i plantar-te a les 9 en punt del matí amb dos diaris i dues revistes sota el braç al bar "tan Amélie" de prop de la facultat de periodisme de la Pompeu on sempre que podia hi passava estonetes ara fa uns 4 anys. M'hi dirigeixo expressament com si de sobte volgués recuperar les sensacions mentals i corporals de llavors. A les 12h. pujo per la Rambla ( fa un sol de justícia!) i el primer que faig, després de taaant temps desitjant-ho, és creuar la Boqueria. No m'aturo a cap parada. No compro res. Només oloro. Surto per la part del darrere, faig esses per topar-me amb els aparadors del carrer Elisabets i penso: Elisabeth Street era un dels millors carrers del Soho i Elisabets és un dels millors de Ciutat Vella. Què bonic!, penso. Arribo a la capella del MACBA on hi exposen, obres d'artistes de l'anomenat "minimal art" ( consolidat el 1966 a NY). Durant 18 minuts Gordon Matta-Clark em captiva amb el seu curt no per la raresa del document en sí sinó pel contingut. L'urbanisme de NY del dret i del revés! El curt m'hipnotitza. Deliciós Manhattan que et trobo també a l'Habitat, en un d'aquests quadres fets amb tela a partir d'una foto i pel qual me'n demanen 175 euros. Més tard entro al Happy books i a l'apartat de viatges me n'adono que Barcelona se sap promocionar més que NY a NY. Les estanteries de guies sobre la ciutat, llibres de Gaudí i rutes de tot tipus, ocupen bona part de la secció de viatges.
Passo per davant de l'Starbucks del triangle, el primer que veig des que he tornat. Se m'encongeix una mica el cor i me n'adono que al costat hi ha un Subway, la cadena de menjar ràpid que també té una franquícia -veig més tard- a la Ronda St. Pere. No sé si n'hi ha més però és el primer cop que m'hi fixo després de trobar-me un Subway a cada cantonada a NY. A simple vista diria que a Barcelona aquesta cadena no ha fet fortuna. Em compro el Time Out i veig que tinc temps encara, fins a finals de setembre, per veure la magnífica expo de l'MNAC de Duchamp, Picabia i Man Ray arribada directament de la Tate Modern, l'expo del CCCB sobre instantànies de Magnum i les nits del macba un dijous o un divendres d'aquest mes on, per 3,5 euros, pots veure l'expo de Nancy Spero i Francesc Torres i gaudir de la terrassa del Museu.

P.D. A diferència de NY, avui no portava càmera i hagués fet fotos a cabassos. Greu error!

Mai es pot dir: d'aquesta aigua no en beuré

2008-09-03T17:52:00.000-07:00

Si si. Ho admeto. Rieu rieu. Procediu! No tinc cap excusa. No m'he esforçat ni a pensar-la. Teniu raó. He estat mesos criticant els blogaires i no només NY m'ha servit d'excusa per obrir-ne un sinó que vaig dir que el tancava i he aguantat.....mmm......una setmana? Sort que no m'hi vaig jugar res amb ningú i que vaig deixar una porta oberta a la possibilitat de tornar! Bé, de fet, massa prejudicis! Això és el que tinc. Tampoc hauria de demanar perdó per fer una cosa que em ve de gust. I em ve de gust per tres motius: perquè de sobte se m'ha despertat una petita necessitat d'escriure regularment perquè els blogs -com sabeu els que en teniu- generen unes rutines, sovint, molt positives ( t'obliga a ordenar idees i t'ajuda per a recordar moments). A més, tinc una imperiosa necessitat de comunicar-me amb gent més o menys propera. Ah no. I sobretot! 4 motius no 3. Perquè per fi TINC TEMPS! per fer moltes de les coses pendents que sempre havia volgut fer! I això ufff....no es pot ni explicar com em fa sentir!

Així que...amb timidesa i humiltat....Aquesta és la segona part del blog Tiana-NovaYork que tindrà el mateix nom perquè no hi ha espai físic, localitat o territori que m'enamori més i em faci més feliç, per raons moooolt diferents, que Tiana..... i Nova York.

Per començar la nova etapa...Podem jugar a les 8 diferències! O a les 800.000!

i fins aquí....

2008-08-27T16:55:00.000-07:00

Com sabeu aquest blog el vaig obrir per escriure el relat d'aquest viatge tan meravellós que he fet i avui, tal com estava previst, "tanco" el blog. No descarto que en un futur pròxim m'inventi alguna altra excusa per escriure. El fet que ho llegissiu em generava una petita pressió positiva i alhora m'ha ajudat a ordenar les idees. Potser en algun projecte laboral que tinc al cap podria tenir sentit un altre blog.....En tot cas estic molt agraida per tots aquells que l'heu seguit amb el mateix entusiasme que l'he escrit i he viscut la ciutat. No cal que us digui que NY és fantàstica i que heu de visitar-la si encara no ho heu fet oi?!!

He estat un mes i mig a Nova York....però he tingut la sensació que hi vivia des de feia un any. L'he segrestada i l'he absorbit tant com he pogut. I l'he cremada. En el bon sentit. Nova York no és una ciutat fàcil però NY és una ciutat que et fa sentir viu i, sobretot, atent. NY té la capacitat de generar-te inquietuds culturals i per això NY és una oportunitat única. Cadascú es construeix el seu NY. Aquí hi ha totes les teles, mides i colors perquè cadascú se l'ha confeccioni a mida. NY és, per a mi, la ciutat desacomplexada d'un país acomplexat que ens ha fet acomplexats a tots. Nova York és la constatació que el somni americà, existeix.

Gràcies a tots els que heu fet possible aquest viatge. En Carles per animar-me a venir, en Bernat per oferir-me casa seva, en Miquel per deixar que em colés en aquesta festa irrepetible. Gràcies Xavi M, Teresa, Glòria, Montse, Rosa, Jordi, Xavi G. i tots els que ens heu visitat i amb qui m'he creuat en aquest viatge. Sou el meu Nova York!!!

Fins aviat!

Per completar l'àlbum....

2008-08-27T16:12:00.000-07:00

En Jofre, la Mònica, en Miquel, la Montse, en Jordi i la Núria.

Racons de pel·lícula. Cafe Colonial. 276 Elisabeth St. with Houston St.

El que menys trobaré a faltar. Ditxoses rush hours.

13'40h. Per última vegada.....

Rosa, Montse! Us trobaré molt a faltar! Últim expresso a l'Starbucks

116th st at Adam Clayton Blvd. Els meus barris...

Serrells de NY

2008-08-27T04:20:00.000-07:00

Ahir al Society mentre em prenia un dels meus últims lattes a NY la noia del costat teclejava el seu MAC ( fabulós MAC!) i en una de les finestretes desplegades ( i no pestanyes!) seguia els discursos menors de Denver a l'espera de l'aparició de la Hillary.

Ahir a les 12 del migdia a tres quioscos de la Second Ave s'havia esgotat el New York Times.

Ahir al metro els senyors de la meva esquerra i dreta discutien sobre "El show de Denver" com si fós l'última entrevista del David Letterman.

Ahir tots parlàvem d'Obama, de les filles, la germanastra, el cunyat i la Michelle!!!

Ahir tot el món va aprendre que potser "la bona és la Michelle" com diu en Jordi Graupera.

Ahir gent de Catalunya estava desperta a les 4 de la matinada per seguir en directe per la CNN el discurs de Ted Kennedy.

Ahir en Xavi Vilà va treure declaracions en exclusiva de l'assessor d'Obama a qui ha entrevistat per Catalunya Ràdio.

Ahir llegia que hi ha gent que ja estan farts i cremats i que tant d'Obama fa que sembli que ja hagi estat president dels Estats Units molt de temps.

Ahir llegia d'algun català voluntari de la campanya dels demòcrates el mes de novembre.

Ahir pensava que el novembre viure a Nova York seria molt emocionant....

Ahir pensava que......demà me'n vaig.

Brooklyn forever

2008-08-25T18:39:00.000-07:00

Sóc una fan de Brooklyn! Bé, com tothom. És la nova moda i si hi visqués no trepitjaria Manhattan. Brooklyn és immens però l'interès em penso que es concentra bàsicament a Williamsburg ( Willyburg en diuen) i Slope. Botigues de discos i llibres de vell, dissenyadors emergents, galeries estranyes. Tenen un Central Park i tot en "miniatura" ( El Prospect Park, que per nosaltres segueix sent inacabable!) i una Fifth Ave i els carrers es diuen igual i tenen esglésies presbiterianes i..... i.....i...... !!!! I love Brooklyn!

Prospect Park. Slope. 17'00h.

Rècord. 9th st at 7 ave. Slope. 16'30h.

Casa particular. Bedford Ave. Williamsburg. Gran lema de vida!

Vistes des del metro a Williamsburg bridge.

El primer "cortado" de NY amb cor inclòs.

The Beit, coffee and espresso bar. Bed Ave.

David Byrne's creation. A més de músic, blogger,

productor, fotògraf, director de cine, etc. també es dedica

a fer obres d'art originals per la ciutat.

NY, un oasi demòcrata

2008-08-25T17:59:00.000-07:00

Ahir a la nit vam anar a un concert ( free ) de la Patti Smith al Lincoln Center. Fabulós. Allò que sempre s'explica que a NY a l'estiu es fan concerts a l'aire lliure de primeríssimes figures i gratis? Doncs si! Per poc però al final els meus ulls ho han vist! Quina dona! Quin concert i quin luxe!....En aquesta ciutat sembla que no valorin el que tenen o potser és l'excés d'oferta. Mitja hora abans del concert vam trobar seient en un lloc increïble i vam veure'l assegudets i la mar de xulos. El públic era tan demòcrata com la mateixa Patti Smith que va fer alguns crits de guerra en contra de Bush. I, Denver a part, ja fa dies que a NY s'hi respira una obamamania divertidíssima! Les botigues venen tot tipus de merchandaising! Botigues com el Zara allà eh! Si el país hagués de decidir en funció de NY mare meva! McCain ja podria anar desfilant!

Furniture

2008-08-24T15:22:00.000-07:00

Em fa tanta gràcia aquesta paraula! Les botigues de mobles! No us n'havia parlat fins ara ( què estrany!) però pujant des d'Union Square per Broadway hi ha Gramercy Park i Union District i Flatiron District...però jo no utilitzo cap d'aquests tres noms. Jo en dic: el paradís! A part dels restaurants que ja vaig comentar que hi ha en aquesta zona hi ha també botigues de mobles precioooooses! L'estil vintage i provençal, el blanc lacat, el verd esgrogeit i l'últim de l'últim en interiorisme és allà! Hi ha botigues que semblen concessionaris de porches on ja no goses entrar però n'hi ha ( com la de la foto) que són una delícia! I què té de novaiorquí aquest post? Crec que res però penso que si voleu portar una tassa de regal aquí n'hi ha de bastaaaaaant més maques que les I love NY.

Sopar de catalans

2008-08-24T12:31:00.001-07:00

Ahir, últim dissabte de la meva estada a NY, vam fer un sopar amb una vintenta de catalans en un jardí preciós de l'Upper East Side on hi viu en Miquel, el nexe d'unió entre tots els presents. El menú no era pa amb tomàquet tot i que vam prendre Ratafia d'un olotí que hi havia a la festa. Boníssima. La resta del menú era molt mediterrani però el jabugo ens el vam haver d'imaginar. Després vam anar al Beauty Bar, a la 14th st entre la Tercera i la Segona Avinguda, un local que era una antiga perruqueria i que encara manté els antics "bombos" per a les permanents. El millor és que quan entres fa moooolta olor a acetona perquè fan manicures a les tantes de la nit i t'ofereixen una beguda per 10 dòlars+ la manicura. Aquesta ciutat s'ho pot permetre tot...
......amb en Xavi i la Xènia

Les últimes hores...

2008-08-21T19:00:00.000-07:00

Peter Tunney gallery. 52th st. Midtown.
Quadre fet amb caixes de llumins.

Richard Prince. 1983. Skarstedt Gallery. Upper East Side.

Privilegiats balcons

Martin Lawerence Gallery. 457 Broadway (Soho)

New York Post

El fenòmen Abercrombie

2008-08-21T18:11:00.001-07:00

Em veig obligada a escriure aquest post després d'uns dies de bombardeig per totes bandes d'aquesta famossísima marca. Fa una setmana la vam visitar i vaig al·lucinar: el primer cop que a NY he de fer cua al carrer per entrar a una botiga de roba!! A l'entrada ens rep un noi sense samarreta, moreno i musculós que et proposa fer-te una foto amb ell. Un cop a dins sembla que entris a una discoteca amb música a uns decíbels inhumans i això de "música" és un dir. Els dependents, que en realitat són models, ballen i remenen el cul mentre et donen la benvinguda. La botiga està pràcticament a les fosques i quan aconsegueixes arribar a algun taulell de les tres plantes i mirar alguna peça de roba et diuen que ja te l'ensenyen ells i llavors: taxán! No hi ha talles normals! Només per a gent "alta i prima", et confessen els mateixos treballadors. Aquesta és una de les botigues més concorregudes de NY i segurament comença a superar les tres que Apple té a Manhattan i la quarta de Brooklyn. I triomfa i no té talles L ni XL perquè volen gent alta i prima! Però què és això? La gent ve de tot el món per comprar texans a 100 dòlars i polos que amb lletres ben grans posen: ABERCROMBRIE! com el cambrer del Society que em serveix el latte cada matí i que també la duu. Hi ha modes que no entendré mai. Jo, en canvi, faria cua per una botiga del Soho que és una autèntica meravella: Antrophologie. I hi ha totes les talles, clar!

Long Island

2008-08-21T17:57:00.000-07:00

En un lloc anomenat Long Island City al barri de Queens he pogut contemplar les millors vistes de l'skyline que he vist fins ara. És un petit racó de món per ara poc explorat, que no surt a les guies, i que segurament només un new yorker o un convertit que fa temps que hi visqui et podrà ensenyar. Tssss! "No ho diguis a ningú".

Chelsea Market

2008-08-20T06:18:00.000-07:00

I en la meva obsessió per conèixer mercats ahir en vaig descobrir un altre en el cada dia més apreciat barri de Chelsea. I vaig pensar que aquí tenim la resposta del futur dels nostres mercats que cada dia pateixen com tanquen parades centenàries i que tenen poquíssima clientela. Aquí de mercats com els nostres n'he vist només a l'aire lliure a Union Square. Els altres que he vist no són mercats tal i com nosaltres entenem. Són perquè ens entenguem petits centres comercials fets amb gust i encant i amb botigues essencialment de comestibles. Hi ha un centre neuràlgic però als laterlas hi col·loquen botigues gourmet, o d'accessoris, coses de casa, espelmes i encens.. I el més important: els locals on localitzen els mercats semblen decorats de pel·lícula. El de Chelesa té parts amb les canonades grises i els motors de ventilació a la vista, talment com un loft, però també té parets d'obra vista. El presideix un enorme rellotge i als passadissos s'hi enregistren enquestes per televisió i s'hi fan exhibicions de salsa, per exemple. Per què no copiar el model i començar a ressucitar els nostres mercats?! Els edificis ja els tenim i ben rehabilitats no tenen res a envejar a cap altre mercat del món! Potser la idea de col·locar, senzillament, supermercats al mig de la plaça ha quedat ja una mica desfassada. No ho sé.

Top of the rock

2008-08-20T05:44:00.000-07:00

Ahir finalment vaig aprofitar el bon temps per anar al Top of the rock, el mirador de l'edifici de Rockefeller Center que té 69 pisos. A l'ascensor se'm van tapar les orelles! Vaig preferir anar-hi de nit tot i que ha de ser bonic veure-ho també de dia. La gràcia del Top of the rock és que les vistes són espectaculars, t'estalvies les cues d'una hora per pujar a l'Empire State i el millor de tot: des del Top of the rock es veu l'Empire! Es clar que l'Empire té 102 plantes i, per tant, han de ser magnífiques les vistes. Per cert ara que ja fa dies que els meus recorreguts disten de la ruta turística habitual, ahir em va tornar a xocar trobar-me taaants catalans per metre quadrat. Crisi? Quina crisi?

Per cert parlant d'edificis famosos. Ahir vaig descobrir un mini Flatiron Building. Està a West Village en una illeta fabulosa on també hi ha el famosíssim Restaurant Pastís. Recomano molt passejar per aquell trosset de Nova York. El mini flatiron, sembla fet expressament, també té una illeta davant per fer-hi fotos. Mirant-lo des de Chelesa a la seva dreta hi ha una terrassa ben bonica. El carrer amb llambordes et condueix també a la dreta cap a les naus industrials on hi ha les botigues Scoop o Stella Mc Cartney ( quins vestits! ) i a l'esquerra hi ha la part més salvatge del West Village. Si aixeques la vista aquest cop en comptes de grans construccions trobaràs terrasses i àtics plens de gent amb camises i vestits blancs. És el West Village, off course!

Superman a Bryant Park

2008-08-19T10:36:00.001-07:00

Bryant Park, com escrivia fa uns dies, ha estat un dels descobriments més agradables de NY. Hi passejo sovint. Està al costat de Times Square i de la NYPL i molt a prop de l'Acadèmia. Així que és cèntric i em ve de pas. Hi vaig sovint quan surto de classe. Cap a quarts de 7. Quan el sol ja cau, com diuen aquí sundown. Els dilluns com tot NY sap el Bryant Park programa pel·lícules a l'aire lliure i s'omple com si fós el Sónar. I la gent mira la pel·lícula! Pensava que se sentiria malament i que tothom petaria la xerrada mig estirats en pareos i tovalloles mentre mengen el que amorosament han preparat i han transportat amb un tàper. Però no. Ahir hi vam anar a veure Superman i quan van sortir els crèdits els centenars de presents van emmudir de cop i només aplaudien en moments concrets de la pel·lícula: quan apareix superman per primer cop, nadonet, per exemple. És curiós el sistema. A quarts de cinc els responsables de seguretat tanquen el parc durant uns minuts i fan fora a tothom i a les 5 en punt el tornen a obrir per deixar passar sovint els mateixos a qui han fet fora i tots els que surten corrents de l'oficina per anar al cinema a la fresca del Bryant. A les 5 la imatge, perquè us en feu una idea, és com l'entrada al Corte Inglés el primer dia de rebaixes. Tothom vol agafar un bon lloc i poder fer el picnic a primera fila mentre miren la pel·lícula ( programen Tiburón, Lifeboat, The Apartment, The Candidate... ). No ens vam quedar fins al final perquè vam començar a xerrar entre nosaltres mentre menjàvem sushi, patates xips, cervesa i macedònia ( uff! ) i clar! vam perdre el fil de la peli i ja no vam entendre l'argument ! ;-)

Diumenge en imatges

2008-08-17T20:16:00.000-07:00

Esmorzar i brunch en companyia al Society, el bar de la cantonada de casa on hi vaig sovint

Joc de paraules a la portada del New York Post d'avui

Mural de Keith Haring a Spanish Harlem enmig d'un descampat i al costat d'unes cotxeres

Casa on va viure Andy Warhol els últims 13 anys de la seva vida. 57 E de 66th st.

Bridge Market al Queensboro Bridge. Mercat amb volta catalana. Supera a Balducci's

Vistes des del tram ( funicular) de Manhattan a l'esquerra i Roosevelt Island a la dreta

Cagum la.............! mar salada....

2008-08-16T18:32:00.000-07:00

A la laundry m'han perdut la roba. Si si. El que sentiu. M'han perdut la meitat de la maleta! Això també fa riure i plorar alhora i es mereix ser un post del blog no? He de fer un inventari i demà negociar amb el tio quina indemnització em paga. Espero que ens posem d'acord. Em sap greu perquè me la deu robat un llestet i el pobre employment m'ho haurà de pagar de la seva butxaca i segur que cobra quatre duros i treballa mil hores. En fi....

New York New York!

P.D. Almenys he vist una meravellosa posta de sol davant del Hudson River al West Village....i això no es pot dir cada dia i qui no es conforma és perquè no vol, oi?

Marteta! Cesc! Quina alegria compartir un dia a NY amb vosaltres!!

2008-08-16T10:46:00.001-07:00

Ahir amb la Marta i el Cesc vam fer la ruta de Sex and the city. No la recomenem! La Marta que fa menys que va veure la sèrie recordava totes les localitzacions i té raó quan diu que s'hauria pogut fer un recorregut més atractiu i no pas que et passegin només pels restaurants on van les guys! Vam estar més de 3hores passejant amb autocar per la ciutat. La bona notícia és que almenys vam poder veure el Soho, Greenwich Village i l'East Side! Què diferent, quina sensació tan estranya i bonica trobar els meus amics a Nova York!!! Uff !

Disfrutar de l'art a NY

2008-08-16T09:26:00.000-07:00

Si heu d’anar a algun museu d’art contemporani….aneu el Whitney! No entrava dins els meus plan anar-hi i a última hora, passejant un matí per l’Upper East Side vaig decidir canviar la ruta i substituir la Frick Collection pel Whitney. I sort que ho vaig fer! Els amants de l’art i la modernitat no us el podeu deixar perdre. És molt més provocador que el MOMA o que la part contemporània del MET. Al Whitney veuràs una sala plena de fotos pollaroid de Robert Mapplethorpe meravelloses. He descobert que va ser un dels grans fotògrafs dels 80. Es fotografiava a ell mateix en posicions sexuals i amb alguns dels seus amants. Va morir de SIDA el 89. Però per controvertit Paul McCarthy. Tres dies més tard encara ara no l’he entès. Hi ha art que no entens i rebutges perquè entreveus que és només pretensiós. Però quan no entens l’art però entreveus que es pot argumentar, és fabulós. Ara porto dies pensant què coi volia dir l’exposició dels “cops de porta” i “els miralls” de McCarthy però quan ho vaig veure em va fascinar.

Sabeu? Me n’estic adonant que cada dia quan em llevo tinc ganes de descobrir una nova galeria o exposició. Això a Barcelona no em passa de la mateixa manera per tots els motius obvis ( treballo, vaig cansada, tinc obligacions com tothom) però també perquè a NY l’oferta és tan àmplia i de tanta qualitat que és com un peix que es mossega la cua. Si vas un dia a un museu i t’agrada el què hi veus, l’endemà et vindrà de gust descobrir-ne un altre. Arribaràs a casa i llegiràs la crítica d’una nova sala d’exposicions i llegint la crítica a la pàgina del costat et recomenaran un concert. Buscaràs al google qui és l’intèrpret del concert i després al youtube buscaràs algun vídeo. Al flaix.fm trobaràs intèrprets semblants a aquells que tant t’han agradat i així….fins que de cop et despertis un matí i tinguis per primera vegada la sensació que estàs disfrutant de la cultura i que això t'està alimentant mooolt l'esperit. Em costa d'explicar.... La veritat és que la ciutat hi fa molt i els novaiorquins poden veure REM tocant improvisadament i de gratis a l'aiure lliure, a Vampire Weekend, una pintada de Haring al mig del carrer, David Byrne al teu costat mirant un concert o veure Hair a Central Park una calorosa nit d'agost! Hi vaig aquesta nit! Uaaa!

Vicky Cristina Barcelona a NY !!!!!!

2008-08-16T09:18:00.000-07:00

Ahir vaig fer una de les activitats més emocionants des que sóc a NY. És agosarat dir això però n’estic convençuda. Després de tot el que els barcelonins vam viure amb el rodatge de Woody Allen, després de l’expectació que es va generar per veure “com ens hauria deixat”, després d’esperar amb delit –com sempre- una nova estrena d'Allen i de parlar-ne mesos i mesos ( que si hi ha cameos de famosos, que si el grup que sona l’hem entrevistat i reentrevistat, que si els quadres són també d’un pintor fins ara desconegut a casa nostra meravellós per cert, etc… ) ahir es va estrenar a 4 cinemes de Nova York Vicky Cristina Barcelona!
A mitja tarda ja vaig comprar les entrades i vam fer bé perquè tot i que aquí WA no agrada, genera rebuig i la crítica se’l carrega, no hi cabia ni una formiga. I potser la crítica hi ha ajudat. A diferència de Cannes, aquí ha estat mooolt ben rebuda.
El primer que he de dir és que vaig entendre un 70-80% de la pel·lícula i això és el que em va posar més contenta. La resta ho vaig entendre gràcies a un traductor particular ( això no té preu ) que amb paciència m’explicava algunes de les bromes i brometes que hi ha a la peli, una pila, sí. Per què? Doncs perquè crec que la pel·lícula és una broma, un burla de Woody Allen a tot i a tothom. Crec que se’n riu fins i tot d’ell mateix, de la trascendència, de les històries histriòniques i excèntriques, les seves! No explicaré massa més perquè el mes vinent s’estrena a Catalunya però no us espereu ni un gran guió, ni unes grans interpretacions, ni us prengueu seriosament la pel·lícula. Això sí. Espereu-vos trobar una pel·lícula que ara mateix, 12 hores més tard d’haver-la vist, encara no sé massa per què, però passa com passen els cosmopolitans! I no té preu veure un cameo del Bassas en una peli del Woody Allen en un cine del SOHO i amb americana blanca!! I sobretot la peli val la pena pel component eròtic entre tots plegats: Bardem, Penélope, Scarllett, junts, enrotllats..... És gairebé un vodevil, la típica comèdia "de portes".
Fans d’Scarlett Johansson prepareu-vos, això sí, per entreveure només! I pel que fa a Barcelona. S’ensenya tooooooooot el Gaudí que tenim! Els americans deuen pensar que les cases estan fetes amb rajoletes i dragonets. S’ensenya el Tibidabo!!!! El Tibidabooo! Què és el Tibidabo? Quanta anys fa que no anem al Tibidabo? I després una rambla de les floristes artificials i això sí algun detallet bonic com la terrassa ( Bar Orginial ) de davant del MACBA. Una Barcelona molt turística i retallada però Barcelona al cap i a la fi! I veure Scarlett Johanssson sortint de la Terminal B del Prat i veure-ho des del SOHO de Nova York té mooolta gràcia. La veritat.

Per cert abans d'ahir em vaig acostar fins al Cafè Carlyle on Woody Allen actua amb la seva banda cada dilluns a la nit. Me'n volia assegurar que era veritat que estava de vacances no fós cas que les informacions i els rumors no siguin cert ( per una vegada a la vida! jeje ) i el pugui veure...Però no. Torna la primera setmana de setembre i he de dir que pel dineral que et fan pagar el restaurant és fred. Ara el bar del mateix Restaurant és una delícia. Em van deixar fer fotos i tot!

Central Park (4)

2008-08-13T19:29:00.000-07:00

Com reconèixer un turista

2008-08-13T19:16:00.000-07:00

Encara avui quan m'aturo a un semàfor em sembla impossible el que veuen els meus ulls. Cada dia la mateixa estampa. Camino pels carrers 42,43,44,45 amb la Tercera Avinguda o Lexington o Madison o la Fifth!!! i la meva barbeta es comença a elevar, el meu cap inclinat nota les cervicals carregades d'abusar de la mateixa postura i els meus ulls s'obren com dues taronges. És llavors quan penso: com pot ser? Sembla un decorat!!! Com deu ser una ciutat amb edificis de 6 pisos? Ja no me'n recordo!

Balducci's

2008-08-12T19:12:00.000-07:00

Després de 22 dies a NY encara hi ha coses de la llista que em vaig fer que no he vist. Tan elementals com el Top of the rock ( em dec reservar per una bona ocasió qui sap) i de tan poc turístiques com Balducci's. He de reconèixer que la meva obessió pels mercats té un punt fins i tot freak. M'agrada visitar-los, comprar-hi i sobretot impregnar-me de l'olor de la verdura i la fruita. Abans de venir, ara no recordo on, vaig veure una foto semblant a aquesta. Els supermercats Balducci's !!! De Balducci's n'hi ha més d'un i de dos a NY però només aquest està ubicat en un espai increïble, un antic mercat que han rehabilitat i ara sembla més aviat un palau on hi venen, a sobre, totes les pijades que vulguis: fruites exòtiques, de colors que mai has vist, etc etc. Balducci's no deixa de ser com Garden of Eden, Citarella o Whole Foods, els supermercats gourmet de NY ( es nota que aquí hi ha rics a manta perquè hi ha supermercats de l'estil Corte Inglés per tot arreu. Capbrabo aquí faria el ridícul ). Bé, doncs, Balducci's supera tots els altres supers pel meu gust però a sobre l'ubicació de Chelsea el converteix en un mercat reconvertit de visita obligada! I en general el barri s'ho val tot i que les galeries d'art, per mi, decepcionin...

Truman Capote, un misteri post-mortem

2008-08-12T18:47:00.000-07:00

Una dels grans avantatges de viatjar sol és que coneixes gent. Avui preguntant com podia arribar fins a Brooklyn Heights Promenade ( un famós passeig de Brooklyn de cases tan precioses com cares) he acabat xerrant amb una noia d'uns 40 anys que estava passejant els seus dos gossets quan l'he aturada. Bé doncs, no només m'ha volgut indicar el camí sinó que m'ha acompanyat fins allà mentre ens hem explicat la vida ( estic assolint un nivell d'anglès que ja m'ho permet ! ) i després ens hem arribat fins a Dumbo perquè -segons em deia- Nugggia!! és imprescindible que vegis els lofts d'aquest barri! I hem passat el matí passejant sota un sol de justícia i he vist aquest barri de somni que es diu Brooklyn Heights on Tenesse Williams, Truman Capote i Thomas Wolfe hi van viure. Per cert és molt estrany això de la casa de Truman Capote perquè abans de topar-me amb la noia dels gossos he buscat i rebuscat la casa per Willow Street però com que m'havia deixat la guia a casa no sabia el número. Tot i així estava convençuda de la seva existència perquè diumenge fent un cafè amb uns quants badalonins em van dir que l'havien vist. Bé doncs segons els veïns a qui he aturat la casa de Truman Capote es va tirar a terra fa un temps. Total, me n'he anat del barri sense descobrir si hi ha o no hi ha la casa on el mestre va escriure "Esmorzar a Tiffany's". Ara mirant a google imatges veig com és però no sé si està actualitzada la informació i es va enderrocar fa dos mesos. Grrrr !!! Sabeu quan una cosa ja deixa de ser important però fa ràbia no tenir-ne una resposta? Doncs apa! La Nur tornarà a Brooklyn a comprovar-ho. Continuarà...

Glorieta t'enyoraré molt !!!

2008-08-10T19:55:00.000-07:00

Dissabte, 9 d'agost.

Brunch de comiat a Lexignton.

La Neue i el MET

2008-08-10T19:35:00.000-07:00

Ahir vaig anar a la Neue Gallery i avui al Museu Metropolità. Res a veure. Dues històries completament diferents. La Neue és un edifici petit i coquetó que té només dues petites plantes d'exposició d'art alemany i austríac. El MET necessites dos dies sencers i les dues respectives nits per veure'l. És monstruós. Excessiu. Com el Museu Britànic. Igualet. Amb temples sencers d'Egipte que no saps ni com s'ho han fet perquè vagin a petar allà i sales i sales i més sales d'art grec, romà, africà, precolombí, asiàtic, americà, islàmic, bizantí etc etc etc.... No s'acaba mai. Així que he anat per feina. M'he entretingut als segles XIX i XX com faig sempre per interès, m'ha agradat molt l'apartat de fotografia, he recordat com m'agradava Daumier, i Van Gogh, Picasso, més Miró, més Mondrian, més Pollock, més Kandinsky, més Warhol, i bla bla bla. Ahir en canvi vaig tenir unes sensacions mooolt més pures a la Neue. Dues plantes amb 4 klimt's, i 4 dix's i mobiliari de M.Breuer i M.Van der Rohe bàsicament. I amb 40 minuts vaig fer amb calma i tranquilitat les dues plantes i les vaig poder disfrutar molt més. Va ser curiós perquè d'entre el mobiliari de la Bauhaus i havia la famosa cadira mies (foto) que una hora més tard vaig trobar reproduida en un aparador d'una selecta botiga de mobles de Gramercy per 2.000 dòlars. I és que tan Van Der Rohe com Breuer van ser tan innovadors, tant trangressors!! fins i tot inventant-se tassetes de cafè, telèfons i taules de despatx que avui per nosaltres són l'última moda i aquests senyors s'ho van inventar els anys 30!

Centra Park ( 3) Un nou matí de footing...

2008-08-09T09:55:00.001-07:00

Quina nit !

2008-08-09T08:46:00.000-07:00

Si començo el post dient que ahir vaig viure una nit impressionant, increïble, meravellosa bla bla bla és probable que penseu: 1) ja coneixem la Núria que s'emociona i apassiona per tot i/o 2) No serà tant! Ets més andalusa! Doncs noooo! Ho prometo. NY té tanta oferta que et deixa bocabadat no només a mi! I tinc 3 testimonis! Ahir vam anar al Saint Nick's Pub a Harlem, un local de referència al barri en part gràcies a les -diuen- extraordinàries jam sessions dels dilluns a la nit. El Saint Nick's apareix a més a totes les guies turístiques i s'omple cada nit de blancs i de.....catalans! Ahir hi havia turistes en el primer tram de la nit però a partir de les 2 de la matinada ens vam quedar pràcticament sols amb ells. I qui són ells? Uf! Un pianista prodigi de com a mínim 75 anys i fins a 13 músics que anaven entrant i sortint de la improvisació que marcava el pianista. Una violoncelista posseïda, 2 saxofonistes brillants, un trompetista talentós, un bateria d'uns 80 anys en èxtasi i unes improvisacions de pel·lícula amanides amb la veu d'una dona imponent! Allà enmig, en família, i gairebé amb la sensació que ens estaven oferint un concert privat d'alt nivell, vam/ vaig viure una nit de jazz autèntica; vaig entendre l'amor, la passió i l'emoció que genera la música a les persones i el ritme innat que els negres porten a les venes. Vaig tenir la sensació, un dia més, de ser una privilegiada, d'estar degustant ART en majúscules i de tenir temps per admirar móns desconeguts i molt rics en una petita bombolla, d'un petit racó de món, en un humil bar, amb uns amics "molt divertits" i amb la sensació que ens havíem colat a la festa privada d'algú o com si la veiéssim des del forat del pany de la porta del davant. I a part de despertar-me aquest matí amb Tracy Chapman (de la petita llista de música que tinc al PC) m'han agafat unes ganes bojes d'investigar més a fons possibles rèpliques barcelonines del jazz que es cou a Harlem. Com pregonen algunes samarretes i gadgets "Harlem és el cel".

Sex and the city!

2008-08-08T08:06:00.000-07:00

Aquest post està dedicat a totes les amigues que fa dies que em pregunten si ja he fet de Carrie! Taxán! Ahir a la nit vaig ser al Rooftop bar de la 230 Fifth i em vaig demanar un Cosmopolitan! Hi vaig anar amb la Glòria i vam al·lucinar. A l'entrada de peu de carrer ja hi havia cua i uns quants vigilants que decidien qui mereixia entrar i qui no. Al seu costat una llista penjada amb tots els requisits per poder entrar: prohibides les flip flop, prohibides les gorres, les sabatilles esportives, els pantalons pirates, etc etc etc. Vam

entrar...Un cop al bar la Lucy!!! ( Hi! this is Lucy! I will be you waitress!) ens va donar un menú on el preu més barat era un vodka Absolut per 230 dòlars. Després d'un segon ensurt vam descobrir que era el preu de l'ampolla ( que déu n'hi do) . Per 25 dòlars + 3 de tips vam degustar un malibú amb pinya i un, ho he de reconèixer, deliciós Cosmpolitan ! Perfecte! Passava com aigua i com que no havíem menjat res ens va costar pujar les escales que et porten al pis 20 on hi ha una terrassa amb milions de milionaris/es reals o postissos que diuen amb veu dolça i com si es trenquessin: Oh my god! Tot molt cool i el millor, les vistes. Com dèiem, però, amb la Glòria.....un cop a la vida està bé, ni que sigui per veure com viu certa gent. Ara bé, ja els ho regalo! Això sí: el Cosmpolitan d'ahir no me'l treu ningú i fer de pilingui per una nit....tampoc!

The New York Public Library

2008-08-08T07:49:00.000-07:00

Diuen els new yorkers adoptats que hi van a estudiar. Doncs no sé com s'ho fan. La NYPL està pleeeena de turistes. Ara, és una meravella! Això sí: si la visites hauràs de llegir i sentir que és una de les millors bibioteques del món, amb l'arxiu més immens mai vist, i amb l'edifci de dimensions més supermegamésgrans que mai hagis somiat. Un cop superada aquesta primera fase i riure una mica per sota al nas perquè al cap i a la fi té 100 anyets d'història...la biblioteca en sí val la pena. La seu de la NYPL que és la que he visitat està molt a prop de Grand Central Station i de Bryant Park. Molt cèntrica i, a més, té sucursals per tota la ciutat. A la megaseu, però, no et deixen treure llibres! La gent hi va per consultar i sobretot per estudiar i hi ha ordinadors novíssims per tot arreu! Per cert a la botiga de la biblioteca hi ha souvenirs originals i no els clauers típics o imans de nevera lamentables. Aquí pots trobar punts de llibre coquetons, calendaris de fotos de NY en blanc i negre magnífiques, llibres de NY que no trobaràs a altres botigues de la ciutat i postals antigues....Un bon lloc per visitar si has de portar tonterietes als familiars abans de tornar a casa.

Yaffa Cafè

2008-08-06T21:02:00.000-07:00

També per si mai aneu a NY apunteu-vos aquest local. A vegades penses: costa tan poc fer bé les coses! La resta...ja us ho podeu imaginar: bon menjar, a bon preu, un local amb personalitat i cuidat i uns postres/ pecat d'impressió.
Ah! i tot i està a prop d'una gran avinguda, sentia els ocellets!
Alguns carrers semblen Tiana!

No ets ningú si no tens....

2008-08-06T20:50:00.001-07:00

La Time Out. La revista que a Catalunya encara estem descobrint aquí és el que diferencia un novaiorquí que està al dia i un que no. La Time out és la bíblia del prototip novaiorquí jove que surt regularment, va al cine, a concerts, a galeries, museus, exposicions, surt a sopar, de copes a clubs... La veritat és que és útil. Cada setmana trobes anuncis dels festivals que es fan a la ciutat, els gratuits per exemple que a l'estiu n'hi ha a manta, trobes els showrooms que aquella setmana treuen stocks de desfilades....vine aquest dijous a la 19st amb la tercera, al 18è pis! Stocks de Guess! no t'ho pots perdre! i burrrum! tothom cap allà. La Time Out, segons m'han explicat, serveix perquè les Carrie's d'aquesta ciutat sapiguen donar la talla. Què vol dir? Doncs que la gent més cool mira la T.O. per saber quin és el restaurant més recomenat i, per tant, que està de moda en aquell moment. La revista sembla que posa de moda els restaurants i clubs i no al revés i com que la moda aquí és tan i tan passatgera, d'una setmana a una altra una discoteca està i deixa d'estar de moda i la time et condueix en els locals on HAS D'ANAR aquella setmana.... absurd oi? Així és la vida del milloneti....i aquí n'hi ha tants!!!

P.D. També sé de gent que hi està subscrita i la té en compte cada setmana i és normal eh!!!!

Nails !!!

2008-08-06T20:32:00.000-07:00

Quan arribes a NY el primer que veus no són Starbucks. Que també. No són CVS Pharmacy. Que també. No són Delis i Grocerys. Que també. Veus per tot arreu una sola paraula: NAILS! Miris on miris al barri que siguis veus: NAILS NAILS NAILS NAILS! Al cap de pocs minuts ja t'estàs fent mil i una preguntes: nails d'ungles? Vol dir manicures i pedicures? Però tantes?? No pot ser! I és ! A Nova York no trobaràs cap dona sense una manicura i pedicura perfectes! I no m'estranya. Per només 22 dòlars et fan mans i peus i te les pinten! I avui ja no m'he pogut resistir més i els meus peus esgotats de tants dies de marató per la ciutat ho han agrait profundament! La dona m'ha fet uns massatges que segurament de terapèutics en tenien poc i pel que sé de reflexoterapia....però tant és! Necessitava que algú em "masegués" els peus i oh! quina delícia! Ha acabat donant-me cops amb el puny. Ara! la millor pedicura i més precisa i més barata que m'han fet! Visca les NAILS. Avui ha estat un dia de shopping a NY.....I per si mai hi aneu o hi torneu, des del meu punt de vista, la Fifth Ave no té cap mena de gràcia. Als que us agradi no hi podreu comprar ( potser sóc innocent però crec que cap dels que llegiu aquest blog pot "derrochar" a Prada ) i a molts altres no us agradarà segur perquè és quicu i taann avorrida la roba! Heu d'anar apunteu bé a Ninth St. a l'East Village!Entre els carrers 7,8 i 9 del Lower hi ha les millors dissenyadores emergents de la ciutat! No és barat però amb el canvi de moneda és una punyetera bogeria! No em voldria deixar el Soho però això en el cas que volgueu arrassar al Zara d'aquí que es diu Urban Outfitters, voleu anar a l'Apple Store, Ana Sui ( increïble botique) o fins i tot Mango, H&M, Marc Jacobs, Kenneth Cole..... Però per peces úniques, originals i trencadores de debò: Lower East Side. Nova York és un forat sense fons. Gastes per tot aquí....massa temptacions, massa ben presentat, massa gust, massa estil pel carrer, toooo much!

M'obsessiona la porqueria del metro però mireu!

2008-08-05T21:02:00.001-07:00

RENT

2008-08-05T20:47:00.000-07:00

Dimarts 20h. He anat a Broadway!!!! Arribo ara a casa encara sota els efectes que m'ha produit Rent, l'obra escollida que hem anat a veure a meitat de preu amb la Blanca i la Glòria. Rent, segons diuen, és l'espectacle musical més teatralitzat que es fa en aquests moments a la ciutat i, per tant, el més parlat i per tant, el que els principiants d'anglès entendrem menys. Alhora també és un dels que rep més bones crítiques a excepció de Lion King que és la més ben valorada. Però com que no m'agrada Disney i en general sempre he preferit els espectacles moderns i no Mamma Mia, ens hem decidit per Rent. La veritat és que costa d'entendre però avui me n'he adonat de com m'estan servint les classes a l'Acadèmia i com he evolucionat en dues setmanes! I l'espectacle, en general, s'entén perfectament. De fet, és impossible no entendre un espectacle de Broadway! Actors-cantants-ballarins de 25-30 anys que es mengen l'escenari. Veus agudes i greus perfectament afinades, veus amb un cos i una textura que et posaven els pèls de punta una vegada rere l'altre. Actrius de primera com l'Eden Espinosa de la qual en sóc fan des d'avui mateix fent una perfomance dramatico-còmica com no n'he vist mai cap. Ballarins de primera amb cossos de model.....Això és Broadway! La perfecció dalt l'escenari: la dona amb un cos 10, que té una veu 1o i que és una actriu 10 és a Broadway. Aquí la trobareu! Feia anys, des de Sweeney Todd, que no disfrutava tant d'un musical. Un exemple de la qualitat de l'espectacle és que al darrere dues noies ploraven desconsoladament en els moments més "dramàtics" ....A Catalunya mai he vist plorar ningú en un musical !

P.D. A veure si la setmana vinent aconsegueixo entrades per Chicago!

Brunch forever!

2008-08-05T20:31:00.000-07:00

Se m'acumula la feina. Us voldria explicar la meva desastrosa estada dissabte a Philadelphia. Quina ciutat més avorrida! Us voldria explicar el meu diumenge rodó a Williamsburg, us voldria explicar....anem a pams:
Dimarts, 5. 12'00 a.m. Harlem. He anat a fer un brunch amb en Xavi i la Marga. En Bernat em va dir que quan arribés al pis li havia de demanar al Xavi que em portés al bar surenyu que a ell tant li agrada i avui hi hem anat. Amy Ruth's, un restaurant autèntic on hi ha cues de turistes els diumenges, sobretot turistes americans. L'Amy és un local de gastronomia típica del sud dels Estats Units i el seu plat típic és el Waffle. I què és el Waffle? Doncs un gofre gegantí on al damunt hi posen ingredients com ara una cuixa o petxuga de pollastre! Salvatge. Per acabar-ho d'arrodonir és imprescindible, segons ens deia en Xavi, que t'hi posis maple syrup, una mena de mel més líquida amb el qual has de banyar el Waffle. Deliciosa combinació entre dolç i salat! Ens l'hem menjat a les 12 del migdia amb aigua i un cafè! S'entén companys? El Brunch és una gran excusa per menjar el que et dóna la gana, barrejar-ho com vulguis i a l'hora que vulguis. Això és Amèrica! Don't stop the music!

P.D. He descobert un restaurant català a NY. De nom? Boqueria. Off course.

Vols caldo? Dues tasses! A Brooklyn !!!!

2008-08-03T19:39:00.000-07:00

Una missa gospel

2008-08-03T19:25:00.000-07:00

Avui he anat a una missa gospel al meu barri del qual en sóc una entusiasta, Harlem. Ara, encara més. Al 116 st on visc és on hi ha una concentració més gran d'esglésies que els diumenges s'omplen de turistes que amb la Lonely Planet sota el braç busquen la "millor" i "menys" concorreguda missa gospel del barri. Avui hi he anat per primera vegada. N'he escollit una on hi havia molt poca gent fins i tot fent missa però n'he tingut prou per entendre i viure-ho. Quina festa! Quin ritme! Quina manera de resar!! És millor que a les pel·lícules. Una missa a Harlem té tots els elements d'una missa convencional però amb la diferència que tot es fa cantant i ballant. Hi ha cors, claques, el públic participa, es canta el Happy Birthday a la persona d'entre el públic que ha celebrat l'aniversari aquella setmana, la pregària es fa remenant el cul !!! Després tots en rotllana i agafats de les mans demanaven millores pels nens més pobres del barri, millores a les escoles, etc i els més petits, cantant i ballant, passaven el "plateret" pels donatius. Es recita el pare nostre ( I believe in God the Father Almighty, the maker of Heaven and Earth....) i s'acaba la missa una hora i mitja després al ritme de l'speaker ( molt més que un capellà) que va dient: Hey man! Hey man! que hem entès que per a ells significa com un "gràcies senyor" ! Impressionant. M'han agafat ganes de ser creient i tot! I m'ha alegrat sentir com algunes esglésies d'algunes comunitats del món encara creuen en l'autèntic objectiu del catolicisme: ajudar als més necessitats.

New York New York (3)

2008-08-03T19:18:00.000-07:00

Les ulleres de moda.

East Village.

Algú m'ho pot explicar???

New York New York (2)

2008-08-03T19:17:00.001-07:00

Campanya publicitària.
Soho.

New York New York

2008-08-03T18:42:00.001-07:00

Protesta laboral.

Harlem.

Anada i tornada amb ferry a Staten Island...

2008-08-01T21:17:00.000-07:00

Les Nacions Unides

2008-08-01T20:56:00.000-07:00

L'edifici de l'ONU és antic i està força atrotinat si el comparem amb altres edificis de la ciutat. Alguns ironitzen que és una metàfora del funcionariat que hi treballa dins. Els periodistes de l'ONU diuen diuen! jo no ho sé eh! que piquen dues noticietes al dia per la pàgina web; notícies molt institucionals, com notes de premsa d'un ajuntament, i que les pengen al web. Això de 9 del matí a 5 de la tarda. Diuen diuen, jo no ho sé eh!, que als traductors es obliguen a traduir 3 pàgines al dia com a molt i que tenen temps per fer milers de cafès amb els companys de feina. Diuen. El tour guiat a l'ONU no té res d'especial tot i que veus la sala, tants cops emesa per televisió, on els 192 països arriben a suposats acords per dur la pau al món, per exemple. És interessant però conèixer en quina quinzena de conflictes l'ONU hi està actuant i treballant...Fa dos dies per exemple que han abandonat Etiopia deseperats per la impossibilitat d'arreglar les coses... No m'he trobat Ban Ki Moon pels passadissos i mira que se m'havia advertit que podia ser. Per cert que avui he descobert que dels 192 països n'hi havia 1 que no havia sentit mai: Holy See. Algú vol jugar a les endevinalles?

P.D. Tu llumenera no comptes! Ets de sucre!

La felicitat

2008-07-31T20:23:00.000-07:00

Ahir al vespre vaig veure un dels paisatges més bells que recordo: Brooklyn Bridge i les vistes del districte financer de Manhattan.
Tinc aquesta imatge fotografiada de la mateixa manera 50 o 60 vegades. Ni els ulls ni l'objectiu de la càmera són capaços de retenir l'impacte i passen els minuts i continues immòbil observant, fotografiant, observant, observant observant, fotografiant.... i passen les hores!

A la dreta d'aquest mirador on hi veus un NY ( per cert sense Empire ni Chrysler que queden a la dreta del pont ) hi ha el River Cafè on sopes per uns 150 euros. En canvi a l'esquerra hi ha taules i cadires de picnic on serveixen burritos i cerveses i que per mi té més encant que el River. A més optar pels burritos et garanteix que quan tornis a casa pensaràs amb les vistes i no el compte corrent. Abans d'arribar al mirador també és típic anar a la pizzeria Grimaldi ( la més coneguda de totes! i amb cua al carrer) o fer un gelat també allà al costat. Vaja que tothom pot gaudir d'aquest "espectacle" tan poc sostenible per cert ( s'excusen amb els leds els ianquis ).

Creuar el Pont de Brooklyn mentre es pon el sol, arribar al mirador i veure de lluny el sud de Manhatan és un dels moments més emocionants que he viscut a NY. Només m'hi va faltar agafar-me de la mà del meu enamorat. Sempre tens l'opció d'arribar a casa i llogar Sleepless in Seattle. Però no sé si és pitjor el remei que....Avui quan m'he llevat he mirat si tenia el meu Tom Hanks al costat del llit i......continuava a Barcelona..... Ohh!!! Why?!

El metro de NY

2008-07-31T20:09:00.001-07:00

Nova York ho és tot però té un dels metros més bruts que he vist mai.

Als Estats Units tothom es paga l'escola i el metge. Tothom està acostumat a buscar-se la vida. No es creuen amb el dret d'exigir a les institucions. I per això els edificis públics fan vergonya al costat d'alguns privats i per això el metro de NY és un abocador. Als diaris cada dia hi ha alguna notícia del metro: que si s'ha espatllat, que si s'ha trencat una canonada, que si està ple de merda,etc. És una deixalleria! Al darrere hi ha diverses institucions però que no es posen mai d'acord i la gent no demana, no revindica. Ho sap. Ho pateix. Ho assumeix. I es resigna. I així està: ple de rates, ple de bosses d'escombraries amb restes de menjar, on hi fa una calor inhumana. Però llavors, un cop puges al metro, l'aire condicionat calculo que està a uns 15 graus com a màxim i no exagero. El contrast és increïble! Res a veure amb el contrast fred-calor de l'estiu a Barcelona quan entres i surts del Corte Inglés. De Veritat. L'aire del Corte Inglés al costat del subway of NY és una broma. A més originàriament hi havia dues companyies que gestionaven el metro. Una debia ser més pobra que l'altra perquè hi ha trens que s'han modernitzat una mica i altres de línies com la taronja que semblen el túnel del terror. Si parles amb un coreà et dirà que el metro de NY és un insult. A Corea tothom es connecta a internet i és, per fer-nos-en una idea, tan còmode, modern, ràpid i cuidat com el nou TGV Barcelona-Madrid. Ah per cert! això de la ciutat que no dorm mai.... ehem ehem! NY té metro tota la nit però només algunes línies i passen cada mitja hora. Ahir vaig trigar dues hores per tornar a casa!

New York New York!

Central Park. Capítol 2

2008-07-31T20:06:00.000-07:00

.....

La volta catalana a NY

2008-07-31T19:53:00.000-07:00

És una de les primeres coses que aprendràs, viatger, si mai vens a NY. La volta catalana de Guastavino! No marxaràs sense haver-la vist i haver-ne sentit a parlar. Avui he quedat amb una escriptora/periodista catalana que viu a Nova York. I el punt de trobada era l'Oyster Restaurant, un local situat a la planta -1 de la Grand Central Station. M'hi ha dut per explicar-me que els sostres baixos d'aquest restaurant són la famosa volta catalana! L'arquitecte valencià Rafael Guastavino va emigrar als EEUU cap a finals del XIX. Es va dedicar a la construcció i taxán! es va inventar la volta catalana que segons m'explicava la meva "cita" ;-) és un gran invent contra incendis i és present a més de 1.000 edificis a Amèrica! 1.000 !!!! I en canvi a Catalunya pocs coneixem Guastavino. Doncs aquí és l'heroi de la comunitat catalana. La volta està feta amb maó de pla a la cúpula de la Catedral de St John Divine, molt a prop d'on visc, i a mil llocs més clar....l'estació de metro de City Hall, el Carnegie Hall i l'American Museum of Natural History, etc.

He de dir que la cervesa amb la meva "cita" ha tingut moments molt més divertits com ara quan m'ha explicat què és el "malson de Nova York". Sembla ser que els novaiorquins, els nous com ella encara més, i que viuen en estudis de tamanys Trujillo, el pateixen. Somien que un dia obren la porta del vestidor on hi guarden la roba i veuen que hi ha una habitació més a la casa!!! i que no ho havien descobert mai! I llavors obren una altra porta i apareix una altra habitació i després un menjador! O sigui que l'estudi on s'ofeguen de 30 m2 en realitat en deu tenir 150. Poca broma perquè és un somni recurrent i que explica molt bé la sensació de claustrofòbia que sent la gent d'aquí de viure en llocs tan extremadament petits i per 2.o00 dòlars es clar!

Central Park. Capítol 1.

2008-07-28T20:15:00.001-07:00

I per fi....

La pluja i el blanc i negre, un conjunt perfecte...

2008-07-27T17:27:00.000-07:00

Bryant Park i Katz's restaurant

2008-07-27T16:54:00.000-07:00

Intent fallit un dia més d'anar a Central Park. Avui ha plogut tot el dia. Allò bo es fa esperar, diuen. Així després d'homenatjar-me un dia més amb un latte a l'Starbucks, un panet vegetal i llegir el Daily News que el regalaven gratis a cada cantonada ( cosa que i menys amb el fotimer de suplements del diumenge he vist que passi mai a Catalunya ni enlloc ) he canviat els meus plans per avui i he decidit passar pel Chrysler, la Grand Central Terminal Station, la New York Public Library i el magnífic Bryant Park, segurament un dels millors racons que he conegut fins ara de NY! Enmig dels gratacels i l'estrés col·lectiu.... taxán! Bryant Park, un regal. Ja fa dies que observo fascinada que en qualsevol tros de gespa de la ciutat hi ha taules i cadires ( que no estan enganxades a terra! ;-) i que són públiques, no pertanyen a cap terrassa de cap bar. No només m'agrada perquè això demostra el civisme de la gent. M'agrada perquè m'asseuria a cada taula i a cada cadira que trobo! Són totes iguals. D'estil romàntic provençal que tant de moda està i del tradicional color verd ( fossin en blanc lacat i les vendrien a preu d'or). La gent s'hi asseu per menjar el tupper, per prendre un cafè, per llegir la premsa, per xerrar... i el Bryant Park és la conjunció perfecta de les cadiretes i les tauletes enmig d'un enorme espai verd que els dilluns projecta pel·lícules a la fresca. Una meravella!

Després m'he traslladat a Lower East Side i he localitzat el Katz's restaurant, el mític local on Meg Ryan fingia un orgasme a Cuando Harry encontró a Sally. Fora el bar, un núvol de turistes i a dins un núvol d'americans delerosos de menjar l'hamburguesa més greixosa i calòrica d'Estats Units. Avui he vist amb els meus propis ulls com és el local típic americà pudent ( aquest sense neó ) autèntic i putrefacte de les pel·lícules. Però amb olor! Imagineu-vos un menjador escolar ple de gent i de soroll i un centímetre escàs de distància entre taula i taula. La majoria de clients són famílies. Els pares són tots John Goodman i les mares....evidentment: Roseanne's. Mare de Déu senyor! Hamburgues XXL, ketchup acompanyats de patates fregides ( tal com ho dic i no al revés ) i una olor que et perfora les narius d'oli rererefregit+ maionesa de pot industrial. Per ells, el Katz's, deu ser la felicitat. Hi havia bofetades per entrar. Un diumenge!!! Vaja com anar a fer una paella a la barceloneta amb els papes.... Per ells, deia, la felicitat i per a mi, una experiència religiosa de només 30 segons. Als 35 he hagut de sortir a corre cuita i a punt de vomitar. I quan m'he recuperat m'he fet un fart de riure!

La Troba Kung-fú i Peret

2008-07-26T17:16:00.001-07:00

I per si fós poc l'orgull que vaig sentir amb Dalí al matí al MOMA al vespre amb una colla de catalans residents a NY vam anar a un concert de La Troba i Peret prop del Lincoln Center. Estrany estrany estrany sobretot perquè un cop allà vaig trobar-me anb una representació dels corresponsals catalans que viuen a Nova York encapçalats per l'Anna Grau amb qui vam intercanviar experiències, motivacions i possibles ofertes laborals per a periodistes catalans a la gran poma. Un cop allà, casualitats de la vida, em vaig trobar en Xavi Giró que la meva família sabrà perfectament qui és i pels altres us diré que és un BTV autèntic, un enginyer que col·labora per Vilaweb, segueix i fotografia tots els partits de la penya i en general tots els grans esdeveniments que hi ha a Badalona. Bé, doncs, de cop, el veig fent fotos a primera fila a en Joan Garriga de La Troba. Per un moment vaig dubtar on era però no no. Ets a NY Núria!!!!! Doncs resulta que en Xavi hi viu! Per acabar-ho d'adobar l'amfitrió d'aquesta sortida nocturna tan nostrada i que em va presentar a gent, gent i més gent amb els quals vam acabar sopant, resulta que era company de curs a Súnion d'un tal Enric Coll. I per les suniates que llegiu el blog us diré que era un dels membres del grup ( que encara avui existeix!) que amb l'Oriol Espinal van tocar el Come Together a les Cotxeres de Sants l'any que ells feien COU i que per segona vegada es quedaven sense Vilopriu.

Val. D'acord. Ahir no vaig parlar anglès!!! Gens!!! Ni mica!!! Però m'ho vaig passar molt bé! Què carai !

P.D. Gràcies llumenera per posar llum al meu viatge en aquesta ciutat no sempre fàcil....

El gran MOMA!

2008-07-26T16:56:00.000-07:00

Per fi ahir vaig anar al MOMA. Quan s'aconsegueix entrar en un gran museu com aquest el visitant sovint arriba a la primera sala d'exposició ja cansat. Ha fet 2 o 3 cues diferents i ha matinat molt per ser dels primers i malgrat tot quan ha arribat hi havia desenes de persones davant seu. El MOMA, a més, no obre portes fins a dos quarts d'11 del matí i aquests dies hi vagis a l'hora que hi vagis hi ha força cua. Però per un cop a la vida vaig tenir morro i vaig entrar amb el carnet de periodista i em vaig estalviar la cua. Vaig ser la primera visitant del museu i la primera que va sol·licitar una àudio-guia que sort que són gratis perquè serveixen de ben poc. Però bé, més enllà d'aquests ordres i desordres logístics ahir vaig viure un dels matins més emocionants dels darrers temps i sé que en Ramon Pujolà estaria orgullós de sentir-me dir això perquè és gràcies a ell que ahir el cor se'm va accelerar en diverses ocasions. He de dir també que els quadres de Mondrian em van semblar menys espectaculars del que m'esperava. Segurament me n'he fet un fart de mirar-me'ls, imitar-los i observar-los i un cop allà vaig tenir una sensació més familiar que una altra cosa. En canvi J. Pollock, els quadres del qual van de punta a punta de la paret, em van fascinar, atraure, enfadar. Em van provocar el que, imagino, el pintor americà volia. I no li va sortir malament! S'ha convertit en un dels artistes més cars de la història. I per tots els escèptics a l'art contemporani de Malevich, Newman, etc. he de dir que un cop ets al MOMA entens allò que tant se'ns ha explicat!... que els artistes feien un art contestatari, en aquest cas, un cop va acabar la Primera Guerra Mundial. Un cop allà ja no penses amb guixarots i ets capaç d'obrir més la ment! També he de dir que com que el MOMA té una mica de tot et deixa un bon regust de boca però que la Tate Modern no li ha d'envejar res pel meu gust. El detall que no vull passar per alt és l'exposició temporal de Dalí a la sisena planta que aixeca passions entre els americans i els turistes d'arreu del món. Tot i que Dalí simpatitzava amb Hitler i Franco i la seva obra mai m'ha entusiasmat, ahir, em va fer sentir orgullosa de país.

El shoefiti existeix!

2008-07-23T17:26:00.000-07:00

Per fi aquesta tarda a El barrio, el Harlem hispà on es parla splanglish! o sigui el meu idioma, he trobat l'origen de la moda urbana que els Mortimers han importat a Tiana a partir de la peli Big Fish. El shoefiti s'ha donat a conèixer per pelis com aquesta però on neix veritablement és a Harlem. S'ha de dir però que tot i que és una moda urbana genial ( es diu que podria relacionar-se amb la venta de droga i la màfia ) la veritat és que és urbana però moda moda....avui sembla que ja no ho és. Ara...a Malcolm Ave entre la 116 i la 118 aproximadament he pogut trobat una mostra de la "moda de les sabatilles esportives"!

A El Barrio hi ha esglésies baptistes miris on miris on es programen misses gospel sobretot els diumenges, i trobes aquella imatge tants cops reproduida al cine d'un barri ple de furgonetes amb banderes de porto-riquenys amb les portes obertes i música salsa a tot drap. Al cotxe del costat quatre postadolescents que vesteixen samarretes XXL de l'NBA fan votar una pilota de bàsquet mentre escolten rap i espanten les germanes més petites que presumeixen unes coetes agafades amb fil blanc i perfectament trenades. A les voreres parades i paradetes on homes d'avançada edat venen tot tipus de productes, entre els quals, una espècie de mongeta vermella que t'anirà bé per gaudir del sexe! Ah i també venen el perfum de DKNY per 4 dòlars. Llàstima que de la foto no en surti l'olor...

I per què voldré anar a NY mama?

2008-07-22T20:04:00.000-07:00

Nova York. Greenwich. 119 MacDougal St.
19'30h.

Cafè Reggio.

Iced capuccino.

Parella d'enamorats que es discuteix amorosament al costat.

Llum tènue.

Caixa enregistradora d'antiquari.

Taula de dos arraconada. La que sempre està plena i aquest cop era buida!

What else?

Des de NY !!!!!

2008-07-22T19:24:00.000-07:00

No fa ni 48 hores que he arribat i com qualsevol viatge a qualsevol part de món, 48 hores són moltes hores perquè passin coses....així que no utilitzaré el blog com a diari personal perquè ens hi estaríem dies.... Algunes reflexions ràpides...
El districte financer.... gratacels a dreta i esquerra, davant i darrere, és salvatge, asfixiant. Tens la garantina que no has vist res igual però passen hores fins que no t'acostumes a passejar-hi sense tenir el cap permanentment alçat.
Però a la vegada no hi ha trànsit ! Només transports públics, quina meravella!! Hi ha moooolta més contaminació acústica a Barcelona, un dels motius que a una servidora l'estressen més de la ciutat comtal, sigui dit de pas. Als ianquis no se'ls entén. Reflexionat. Són absolutament polites. Reflexionat. Alguns s'acosten perquè em veuen desorientada. Altres s'allunyen quan senten com els parlo anglès. M'encanta Harlem. Les nombroses famílies corpolentes s'asseuen als esglaons de les entrades dels edificis on viuen amb cadires de càmping. Xerren i prenen la fresca. és de les millors imatges que he vist. a NY pots comprar amanides i fruites a les paradetes del carrer. N'hi ha! i tant si n'hi ha! El que és difícil és no anar-te'n al carro del costat a comprar un bagel, un gelat, un muffin o qualsevol altra marranada. És la ciutat de les temptacions. Reflexionat. Però un cop hi ets.....un es demostra a sí mateix quanta força de voluntat té. Sense mòbil es viu bé. No m'envieu sms per cert. Vaig perdre el telèfon el primer dia. No entenc pq els billets dels dòlars són tots iguals. Reflexionat, d'acord. Però m'ho pregunto des de petita. L'edifici de Friends és mooolt baixet ! M'ha passat allò de.... "me l'imaxinava més gran"....Però ohhh Greenwich Village! És perfecte! Capuccino a Café Reggio, on es diu que es fan els millors capuccinos de NY, la llibreria d'Òscar Wilde, el bar on va debutar Bob Dylan jovenet el 1961 i una arquitectura i una oferta cultural magnífica!

Quan es viatja sol s'observa més, s'està més atent, es pensa molt, es parla poc, es mira millor..... per això.....la soledat pot ser molt productiva.Com deien Monzó i Moliner.... aquests són alguns dels "articles que no faré" .... però que només amb 48 h m'han passat pel cap...

-Viatjar sol sense dominar l'idioma és....una prova de foc de la teva resistència mental?

-Tot el que t'atreveixes a fer quan ets lluny de casa.

-Aprendre a fer una maleta. Texans a 40 graus?

-La por d'un nou 11-S. Renoi amb el forat.

-Viure sense mòbil però amb skype i msn, webcam i microphone!

-Canviar els hàbits sí o sí. A partir d'ara cabell arrissat i formatge philadelphia per esmorzar.

-Per semblar neoiorquí has de.....Subtítol: Sense ipod estàs perdut.

-Starbucks. De l'amor a l'odi. Cafe Bravo.....el descobriment d'una nova cadena.

-Quan per l'idioma desitjaries topar amb la proporció 1/3 hispans! Romanços!

Continuarà....

Queden 4 dies....

2008-07-16T02:26:00.001-07:00

Cites a Manhattan

2008-07-10T01:49:00.001-07:00

Reportatge emès a El Matí de Catalunya Ràdio el dimecres 9 de juliol sobre la

primera novel·la sobre "ligues" d'Emma Reverter, jurista i periodista de 30 anys, resident a Nova York i especialista fins ara en el post 11 de setembre, els temps previs a la invasió de l'Iraq i dels presoners de Guantánamo. Ara canvia radicalment de registre per parlar d'amors i desamors...

http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=1210

Dalí al MOMA

2008-06-25T23:55:00.000-07:00

Aquest diumenge s'innagura una expo sobre la relació entre la pintura i el cine en l'obra de Dalí, una delícia pels turistes que aquest estiu visitem Nova York. Podrem veure la projecció d'El perro andaluz, la peli més coneguda de Dalí que va fer amb Luís Buñuel. 130 pintures, dibuixos, guions, cartes... I a més el Centre Català de la Universitat de Nova York posarà en marxa d'aquí uns dies un programa educatiu que mostrarà el costat més provocador de l'artista així com les seves opinions sobre art i cultura popular.

NY serà sempre allà?

2008-06-20T02:48:00.000-07:00

Quants de vosaltres heu anul·lat un viatge important a la vostra vida? I per quin motiu? Aquestes dies davant del dubte d'acabar fent aquest viatge els defensors que havia d'acceptar una oferta aquí em deien: NY sempre serà allà !! Una frase que sempre funciona sigui NY, la Conxinxina o el Garraf. Què vol dir "sempre serà allà"? Però i tu? On seràs tu? I hi seràs per quan hi tornis a poder anar? I en les mateixes condicions? Amb la mateixa ànsia? I amb la mateixa llibertat? N'estàs segur?

Els detractors d'aquesta idea deien "No ho deixis per més endavant perquè ja no ho faràs.... i sí! els trens potser només passen un cop a la vida....però sempre ens referim als trens d'oportunitats laborals però i els trens de la vida? A aquests trens, per què els tenim tan poc en compte?

Al final la vida ha decidit per mi. I ha decidit pel tren de la vida i avui respiro, satisfeta, de saber que jo no hagués estat capaç de prendre aquesta decisió i, que, afortunadament, l'han pres per a mi. I avui torno a recuperar l'entusiasme que em genera aquest viatge i a mesura que passen les hores, aquest projecte es fa groos i això el fa encara més excitant......

Queden 30 dies.....

Catalans a Nova York

2008-05-31T00:29:00.000-07:00

Ets català i vas a Nova York aquest estiu? I centenars de persones cridarien: siiii ! Tu també? Allà ens trobarem. A Times Square ajaguts comprovant si el somni americà va o no va amb nosaltres. A Broadway contemplant aquells enormes cartells dels musicals on la meva gent hi voldria veure la Joana actuar. A les acadèmies que compartirem sobretot amb asiàtics que van tan peixos d'anglès com nosaltres. A la Cinquena Avinguda trobarem la família catalana que gasta tot el que ha estalviat durant un any i ha decidit viatjar a Nova York aprofitant que el canvi d'euro a dòlar està millor que mai. Als que ja hi són que amablement ens ensenyaran a comptar per carrers i no per districtes. Als que viuran al bàndol demòcrata i als que viuran al bàndol republicà. Als que visitaran la Casablanca i la zona zero i fotografiaran cada racó tràgic d'una ciutat bombolla en un país maquiavèlic políticament. Als que voldran anar a veure els Nets i desplegaran banderes americanes enmig d'un públic entregat. Als que buscaran desesperadament els millors locals de jazz i les millors misses Gospel a Harlem. Els que no es mouran de la botiga Apple i compraran iphones a dotzenes ara que ja han arribat a Catalunya. Els que buscaran el Nova York de Dalí, Gaudí i Miró. Als que esmorzaran un gegantí muffin de xocolata a l'Starbucks amb el New Yorker sobre la taula. Els que s'atreviran a visitar el Bronx. Als que trobaran una ciutat segura, plena de vigilància policial. Als que giraran el cap a cada cantonada buscant un famós. Els que frisaran si Woody Allen per sorpresa actua al Carlton. Els que visitaran els exteriors de Friends i es remullaran a la famosa font de Central Park.

A tots ells......Benvinguts a la ciutat on ens sentirem petites peçes d'un engranatge que ens desbordarà i potser enganxarà per sempre.

NY!!!!!!!!!

2008-05-30T00:25:00.000-07:00

http://es.youtube.com/watch?v=W31mr2wonos

Hi ha una música per escoltar a Nova York?

2008-05-17T14:44:00.000-07:00

Hi ha qui diu que és imprescindible emportar-te' l'mp3 o l'iphone amb Coldplay, Springsteen, Timbaland, la bso de Gladiator, la Playa, Phil Collins.... Hi ha una música que ens trasllada a Nova York més enllà de tòpics com New York city boy? Què et deu venir de gust escoltar a Harlem? Gospel? N'estem segurs? I a Greenwich? I a la cinquena avinguda què s'hi escolta? I al Central Park què sona als auriculars de la gent? I al Soho? I a Little italy? I a chinatown? I al bronx? I què escolten els turistes quan agafen el ferry per anar a veure l'Estatua de la Llibertat? Té Nova York una banda sonora?

Tinc ganes de descobrir-ho!!!