Tu vas ser qui em va fer riure més que ningú comptant teatre i televisió. Tu vas ser qui em va ensenyar a dir totes les paraulotes del món i vas ser, es clar, el malson dels meus pares que cada dia em deien:
-Et rentarem la boca amb sabó!!!
-Culpa vostra. No haver-me portat a veure el Rubianes.
Vaig veure Rubianes Solamente una vegada i una altra i una altra. I una altra. Quan tenia 16 anys i després d'haver passat per la falera "T de Teatre" la Joana i jo vam decidir presentar una obra a l'escola (Súnion) que era un dels monòlegs de "Rubianes solamente": Las tapas. Segur que ho recordeu! L'ensaladilla russa, los chipirones......magestuós! Vam guanyar el primer primer de teatre i vam representar la funció al Palau de Congressos de Barcelona. Calcar Rubianes et feia guanyar premis amb 16 anys! Què poc s'ho debia imaginar ell!
Rubianes ha estat sempre molt present a la meva vida. Tots els meus amics i familiars ho saben i m'avisaven de les seves incursions aquí i allà. Amb mon pare, n'erem molt fans i durant una època marcàvem mugrons amb el dit índex per parlar de ties bones, l'inici del "soy actor galaico" el dèiem a raig, los huevos hinchados ens feien petar de riure i al meu pare sempre li vaig prometre que no em casaria amb un noi si abans no havia vist Rubianes dalt d'un escenari. Per a mi no haver assistit a una de les seves funcions era un crim. En plena adolescència em repetia a mi mateixa: Rubianes Solamente és el millor espectacle d'humor que s'ha fet mai a Barcelona. Avui ho continuo mantenint i penso: quanta gent ja no el podrà veure ni per primera ni última vegada?
El millor que avui recordo de Rubianes és la foto que em vaig fer amb ell als camerinos del Capitol després d'entrevistar-lo amb 15 anys. Al meu costat hi havia dues amigues incondicionals: l'Eva i la Laia que també ens va deixar. Aquella foto mostra la cruesa de la vida: dels que se'n van joves i encara més joves...dels que eren la nostra família, la Laia, i dels que a tots ens semblava que ho fós: Rubianes.
Sense saber-ho, em vas donar molt Pepe. Encara conservo una carpeta d'escola amb fotos enganxades dels teus cartells i dítpics. Al costat de Johnny Depp! Impagable!
dimarts, 3 de març del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)