dimecres, 24 de setembre del 2008

Si voleu art de veritat.....

Després de la monstruosa escultura de Lesseps us recomano passar per la Fundació Vila Casas. Els badalonins/montgatins germans bessons Santilari hi exposen tota la seva obra en una retrospectiva titulada "Realisme contemporani". Els entrevisto la setmana vinent i tinc ganes que expliquin justament això que dic que fa tant mal de l'art contemporani i és aquesta obsessió -ara crec que ja una mica obsoleta- per l'art abstracte com a única via vàlida d'art contemporani. Per què el realisme no es considera art contemporani diuen ells? Per què l'art contemporani només pot ser una forma estranya i difícil de desxifrar o una esquitxada gruixuda de pintura al damunt d'una tela que com més gran més impressiona? Els germans Santilari dediquen hores, dies, mesos i anys a fer una sola obra. A partir d'una foto reprodueixen un realisme que fa fredar. Són contemporanis. Als seus bodegons hi apareixen tetrabrics i no farcells i als seus retrats les dones parlen per mòbil i sostenen un mp3. Per què això no està ben valorat com a ART CONTEMPORANI? Afortunadament no tothom és tan ruc i estan molt ben valorats sobretot fora de Catalunya, per variar. I és tan d'agrair que siguin planers i no uns "volats" com s'entén i es valora que han de ser els artistes. Mireu quina claredat! L'art explicat així agradaria a més gent! http://www.youtube.com/watch?v=CtfUe1olrck

P.D. L'expo es pot veure fins a mitjans de novembre.

dilluns, 22 de setembre del 2008

La Plaça Lesseps!


De tant irreal com sembla, fa riure. Heu vist l'estructura quadrada enorme metàl·lica que han instal·lat davant de la Biblioteca Jaume Fuster? És com una porteria de dimensions dinosàuriques. No té nom i a sobre alimenta als incrèduls que es miren amb constant escepticisme l'art contemporani que no té res a veure amb aquesta cosa de mal gust. No hi ha dret home!

dilluns, 8 de setembre del 2008

Gratacels indesitjats

Sortint per la boca est de la parada de metro de Vallcarca m'he trobat amb un nou exemple de la Barcelona més temuda per aquells veïns com els del Coll i Vallcarca que veuen com el seu barri s'omple de grues perillosament altes des de fa uns anys. L'última macro construcció la trobareu tan bon punt sortiu del metro a la mateixa Avinguda Vallcarca en direcció plaça Lesseps. Si hi passeu amb cotxe us costarà de veure però si hi aneu caminant i us col·loqueu a la vorera en direcció muntanya podreu contemplar la pintura acabadeta de llençar de l'edifici acabadet de construir. Sembla que al darrere hi ha la mateixa Associació de veïns que n'estan tips de veure com el seu barri també forma part de la "nova ciutat dels gratacels". I parlant de gratacels, a finals de mes s'innagura el Barceló Raval Hotel. L'altre dia passejant per la Rambla del Raval vaig decidir aturar-me davant de l'edifici per primera vegada. Fa 38 metres d'alçada, canvia de color en funció de la intensitat de la llum natural i està construit amb "plaques translúcides". El nou cilindre barceloní ha esdevingut el símbol de la gran transformació del Raval però alhora és una construcció que s'integra amb dificultat a l'espai i les vivendes contígues. Habitatges, per cert, que ja no tornaran a veure el sol. Això sí. Com als millors i més alts edificis de NY, el Barceló tindrà un "roof bar" a l'última planta on s'hi ha habilitat una meravellosa terrassa de 360º. Esperem que no només sigui pels clients i l'illa Robador la poguem disfrutar tots, almenys, des de les alçades.

divendres, 5 de setembre del 2008

Passejant per Barcelona...

No hi ha res com disfrutar de Barcelona un asolellat divendres de setembre després de 10 anys sense saber com deu ser un matí d'un asolellat divendres de setembre a Barcelona perquè estàs tancat a una oficina, com diem en argot radiofònic, "arrencant temporada". I així fins a 10 o 12 temporades seguides.

Deia....No hi ha res com llevar-se d'hora un divendres asolellat de setembre, agafar el tren, veure com surt el sol, resseguir la línia del mar a l'alçada de Badalona, tancar ben fort els ulls quan passes pel Port....i plantar-te a les 9 en punt del matí amb dos diaris i dues revistes sota el braç al bar "tan Amélie" de prop de la facultat de periodisme de la Pompeu on sempre que podia hi passava estonetes ara fa uns 4 anys. M'hi dirigeixo expressament com si de sobte volgués recuperar les sensacions mentals i corporals de llavors. A les 12h. pujo per la Rambla ( fa un sol de justícia!) i el primer que faig, després de taaant temps desitjant-ho, és creuar la Boqueria. No m'aturo a cap parada. No compro res. Només oloro. Surto per la part del darrere, faig esses per topar-me amb els aparadors del carrer Elisabets i penso: Elisabeth Street era un dels millors carrers del Soho i Elisabets és un dels millors de Ciutat Vella. Què bonic!, penso. Arribo a la capella del MACBA on hi exposen, obres d'artistes de l'anomenat "minimal art" ( consolidat el 1966 a NY). Durant 18 minuts Gordon Matta-Clark em captiva amb el seu curt no per la raresa del document en sí sinó pel contingut. L'urbanisme de NY del dret i del revés! El curt m'hipnotitza. Deliciós Manhattan que et trobo també a l'Habitat, en un d'aquests quadres fets amb tela a partir d'una foto i pel qual me'n demanen 175 euros. Més tard entro al Happy books i a l'apartat de viatges me n'adono que Barcelona se sap promocionar més que NY a NY. Les estanteries de guies sobre la ciutat, llibres de Gaudí i rutes de tot tipus, ocupen bona part de la secció de viatges.
Passo per davant de l'Starbucks del triangle, el primer que veig des que he tornat. Se m'encongeix una mica el cor i me n'adono que al costat hi ha un Subway, la cadena de menjar ràpid que també té una franquícia -veig més tard- a la Ronda St. Pere. No sé si n'hi ha més però és el primer cop que m'hi fixo després de trobar-me un Subway a cada cantonada a NY. A simple vista diria que a Barcelona aquesta cadena no ha fet fortuna. Em compro el Time Out i veig que tinc temps encara, fins a finals de setembre, per veure la magnífica expo de l'MNAC de Duchamp, Picabia i Man Ray arribada directament de la Tate Modern, l'expo del CCCB sobre instantànies de Magnum i les nits del macba un dijous o un divendres d'aquest mes on, per 3,5 euros, pots veure l'expo de Nancy Spero i Francesc Torres i gaudir de la terrassa del Museu.

P.D. A diferència de NY, avui no portava càmera i hagués fet fotos a cabassos. Greu error!

dimecres, 3 de setembre del 2008

Mai es pot dir: d'aquesta aigua no en beuré

Si si. Ho admeto. Rieu rieu. Procediu! No tinc cap excusa. No m'he esforçat ni a pensar-la. Teniu raó. He estat mesos criticant els blogaires i no només NY m'ha servit d'excusa per obrir-ne un sinó que vaig dir que el tancava i he aguantat.....mmm......una setmana? Sort que no m'hi vaig jugar res amb ningú i que vaig deixar una porta oberta a la possibilitat de tornar! Bé, de fet, massa prejudicis! Això és el que tinc. Tampoc hauria de demanar perdó per fer una cosa que em ve de gust. I em ve de gust per tres motius: perquè de sobte se m'ha despertat una petita necessitat d'escriure regularment perquè els blogs -com sabeu els que en teniu- generen unes rutines, sovint, molt positives ( t'obliga a ordenar idees i t'ajuda per a recordar moments). A més, tinc una imperiosa necessitat de comunicar-me amb gent més o menys propera. Ah no. I sobretot! 4 motius no 3. Perquè per fi TINC TEMPS! per fer moltes de les coses pendents que sempre havia volgut fer! I això ufff....no es pot ni explicar com em fa sentir!
Així que...amb timidesa i humiltat....Aquesta és la segona part del blog Tiana-NovaYork que tindrà el mateix nom perquè no hi ha espai físic, localitat o territori que m'enamori més i em faci més feliç, per raons moooolt diferents, que Tiana..... i Nova York.
Per començar la nova etapa...Podem jugar a les 8 diferències! O a les 800.000!