dijous, 27 de novembre del 2008

Marxo de Tiana

Després de molts mesos de reflexió, marxo de la casa on visc i marxo de Tiana. A partir de l'1 de gener viuré a Badalona, al barri de Bufalà, des d'on intentaré continuar escrivint al blog, si m'ho permeteu, amb el mateix títol. Encara que per uns metres no visqui al poble, sempre el portaré al cor, hi continuaré tenint el gimnàs, el Casal, la mare, i tots els racons, carrers, places, i comerços que m'han vist créixer i gairebé néixer. Viuré a un pis bonic bonic, novet novet, pleeee de sol i en un barri ple de vida!!! Ara sabré què significa anar a comprar sense haver d'agafar el cotxe i anar a prende una cervesa i tornar a casa caminant!!!

Abans del trasllat però passaré per Nova York on, amb la Casa de les llengües, anirem a explicar al món com d'important n'és la diversitat lingüística. I de pas intentaré retrobar-me amb el piset que en Graupera està cuidant a la 115 amb la 7a avinguda. Ara ja deu fumar al menjador mentre fa les tertúlies del Basté. A l'estiu fumava a la finestra del lavabo i allà, entre el wc i la banyera, petàvem la xerrada....I aniré a la 66 a buscar en Miquel a veure si em convida a l'italià deliciós del costat de casa seva on no hi he sopat mai però ell se n'ha fet un fart de vendre-me'l com un dels millors restaraunts italians de la ciutat! en comptes de convidar-m'hi tu creus?! I aniré a veure la Rosa a Queens o potser quedarem al Soho....i i i i ......sobretot aniré fins a la NYPL a rescatar l'Emma sota una muntanya de llibres o l'esperaré al Bryant Park. No no. Millor. A l'Oyster, on ens vam conèixer. I de pas, com que em quedarà molt a prop, aniré a la Rennert a trobar la Jashmine, la meva profe d'anglès!

I després no tindré temps per a res. Bé, si. Per anar al MoMA on fem l'acte cultural amb la Casa de les llengües i on la farem ben grossa amb en Joan Ollé i FOCUS. En tindreu més notícies el dia 13 de desembre comprant-vos el diari...

divendres, 14 de novembre del 2008

Eva Armisén


Fa uns anys la vaig descobrir en un programa de televisió. La seva obra em va meravellar. Sempre més l'he seguit de reüll, a la Sala Iguapop, als discos del seu estimat....A ell el vaig descobrir amb el disc "Mentider". Ja sabia que eren parella. Al programa de tele em va ensenyar, fins i tot, l'estudi ple de quadres d'una casa amagada al Montseny que sempre més he retingut al cap. Fins llavors no em vaig interessar per ell tot i ser veïns (a Tiana no pas al Montseny) i haver viscut de molt a prop la seva etapa de més projecció i tan allunyada del seu món naïf ( Recordo les fotografies de la portada del disc del Chaval al meu carrer ). Un món que han creat plegats tots dos i que segueixo amb entusiasme des de llavors. Parlo d'Eva Armisén i Marc Parrot. Aquests dies, inusualment, enmig d'interiorisme de luxe, Eva Armisén exposa la seva obra a Casa Decor en forma d'estores. I anys després la seva obra em continua enamorant. Avís per a navegants per si mai m'heu de comprar una tassa, un bol de ceràmica o una estora voladora ( de somni no real ) que sigui de l'Eva plis! Per primera vegada i un cop en Marc se n'havia anat, m'hi vaig acostar i em vaig confessar: Hola Eva. Sóc molt fan teva. Sóc periodista i algun cop he entrevistat a en Marc, sóc de Tiana. Però ja li vaig dir un cop a ell: jo de qui sóc fan és de tu! Quan encara no havia acabat la frase em vaig notar, de cop, les galtes caleeeeeeeentes! I vermella com un pebrot vaig escriure la meva adreça al llibre de visites i així vaig tenir l'excusa per amagar el cap i les galtes que em bullien! Però....a tots ens agrada, crec, que ens diguin aquestes coses siguis més o menys reconegut. Crec que per això ho vaig fer.
Total, no us perdeu www.evaarmisen.con. Enmig de les muntanyes aquesta parelleta "somia" el seu propi món que intenten fer realitat cada dia amb molt d'amor. A les obres i les cançons queda reflectit i m'identifico en cadascuna de les Eves dels quadres: somiadores, petites i grans alhora, esperant prínceps blaus, estimant i explicant contes, vivint una història romàntica, familiar, font-vella! Com a mi m'agrada.

"No m'estiris del fil que em fas mal

no em recordis que estic descosit

que no veus que el meu cor estripat no ha trobat el seu lloc

al meu pit?

no és que vulgui amagar cap secret

però que em vegis desfet tampoc vull,

no m'estiris del fil que ja és tard

ja he provat a ser com sóc i no m'ha funcionat.

Mira'm, sóc tot el que tu t'imagines,

i si en vols saber més somia'm

que seré com m'has somiat.

Toca'm entre la pell i la roba

com esborrant de la sorra

les petjades que ha deixat

tant d'amor espatllat.

No m'estiris del fil que em fas mal

no em recordis que estic descosit

que no veus que estirant i estirant

només fas aquest nus més tupit.

No és que vulgui oblidar els meus records

no és que vulgui canviar el meu destí,

no m'estiris del fil que ja és tard

ja he trobat el valor, no em fa por ser covard ."

dimecres, 5 de novembre del 2008

Me'n torno a Nova York!!!


Només hi seré una setmana! Però què coi! Torno a Nova York! La cita serà d'aquí un mes. M'agradarà molt explicar a través del blog què hi vaig a fer i com sento el retrobament.

P.D. Obama i l'hivern m'oferiran una altra NY. Segur que hi trobo diferències i nous estímuls que ja començo a olorar des de la distància...