dijous, 11 de desembre de 2008

Què, les audiències?

Aquest vespre m'ho ha preguntat mon germà, al migdia un company de professió, abans me mare, a l'hora del cafè una bona amiga que treballa al matinal de Catalunya Ràdio. Això vosaltres, li he dit. Què? La millor ha estat me mare que m'ha explicat que en Sarsanedes ha sortit per la tele a dir que eren líders i que havien augmentat la Cati i Icat. M'ho ha dit sorpresa per l'èxit i convençuda del triomf de Catalunya Ràdio. M'ho explicava mentre aparcàvem el cotxe atabalades. M'ha mirat demanant que li obrís els ulls amb una explicació periodística dels fets i just en aquell moment sonaven els "pitus" de les 16h. He engegat a corre cuita la ràdio i he posat el butlletí de RAC1. Ella continuava parlant i argumentant com si li donessin corda i de cop li he fet: tssssssss! calla i escolta. La tercera notícia eren les audiències, les audiències interpretades per RAC1: "Som líders 11 hores seguides: de 9 del matí a 8 de la tarda. Basté en guanya 120.000, el Versió es consolida i bla bla bla". A les 16'05 me mare: "No ho entenc!", ha dit alçant el to i ha afegit: "qui menteix? diga-m'ho tu que t'hi dediques". M'he posat a riure i li he dit: demà et portaré les xifres exactes i així ho podràs interpretar tu mateixa. Els números no enganyen.

ONADA 2007 DESEMBRE ONADA 2008 DESEMBRE

Catradio matí 405.000 342.000
RAC1 matí 151.000 271.000
SER matí 269.000 265.000

Catradio tarda 73.000 63.000
RAc1 tarda 116.000 128.000
SER tarda 82.000 85.000

El més fotut de tot és que costa creure amb unes xifres que s'extreuen a partir de només 25.000 enquestes a tot Catalunya. Haurem d'esperar què diu el baròmetre que tot i que està finançat per la Generalitat, n'entrevista 40.000 i a més es formulen preguntes més apropiades, variades i completes. Un altre punt a favor és que el baròmetre el dirigeix el sociòleg Salvador Cardús a qui definiria com a bon professional i millor persona.

Ara bé i sobretot....

Que no mori la ràdio!


P.D. El que és de jutjat de guàrdia és que històricament en això de les audiències ningú perdi mai. No vull sentir cap d'aquests periodistes que sempre guanyen dir ni piu a les pròximes eleccions quan els polítics a la nit electoral facin exactament el mateix. I a més! En aquests cas no hi ha ni tan sols una llei d'hont que ho pugui justificar!

7 comentaris:

miq ha dit...

M'encanta l'analogia que fas entre periodistes i polítics: dues espècies que es retroalimenten i que són més a prop els uns dels altres del que sovint ens volen fer creure.

Nuria Coll ha dit...

No ho entendré mai. Sempre he pensat que l'autocrítica comporta més rèdits segons com. Crec que la gent escoltaria més a aquell que un dia surti i digui: Si! ens hem fomut una patacada. Ho reconeixem. Però seguim treballant de valent per millorar. No cal ser l'Axelrod per adonar-se'n d'això!

Xavier ha dit...

sobretot que no mori la ràdio... la bona ràdio!

Nuria Coll ha dit...

Ei! i tu d'això en saps molt amic! ;-)

caram ha dit...

Txapeau! Polítics i periodistes, eh? Doncs ara suma-hi actors i actrius. El col·lectiu en general però cap en concret perquè hi ha lloables excepcions. I moltes, per sort.

Maira ha dit...

Hola!!
Dic la meva opinió com a simple oient de ràdio i si, vaig escoltar els resultats de les audiències primer per Catalunya ràdio i ja vam dir...i els de RAC1 què diran?? I efectivament tots han GUANYAT!!

Marta ha dit...

Sempre costa reconèixer que t'estas enfonsant en la miseria........