dimarts, 3 de març del 2009

Rubianes, t'adoro

Tu vas ser qui em va fer riure més que ningú comptant teatre i televisió. Tu vas ser qui em va ensenyar a dir totes les paraulotes del món i vas ser, es clar, el malson dels meus pares que cada dia em deien:

-Et rentarem la boca amb sabó!!!
-Culpa vostra. No haver-me portat a veure el Rubianes.

Vaig veure Rubianes Solamente una vegada i una altra i una altra. I una altra. Quan tenia 16 anys i després d'haver passat per la falera "T de Teatre" la Joana i jo vam decidir presentar una obra a l'escola (Súnion) que era un dels monòlegs de "Rubianes solamente": Las tapas. Segur que ho recordeu! L'ensaladilla russa, los chipirones......magestuós! Vam guanyar el primer primer de teatre i vam representar la funció al Palau de Congressos de Barcelona. Calcar Rubianes et feia guanyar premis amb 16 anys! Què poc s'ho debia imaginar ell!
Rubianes ha estat sempre molt present a la meva vida. Tots els meus amics i familiars ho saben i m'avisaven de les seves incursions aquí i allà. Amb mon pare, n'erem molt fans i durant una època marcàvem mugrons amb el dit índex per parlar de ties bones, l'inici del "soy actor galaico" el dèiem a raig, los huevos hinchados ens feien petar de riure i al meu pare sempre li vaig prometre que no em casaria amb un noi si abans no havia vist Rubianes dalt d'un escenari. Per a mi no haver assistit a una de les seves funcions era un crim. En plena adolescència em repetia a mi mateixa: Rubianes Solamente és el millor espectacle d'humor que s'ha fet mai a Barcelona. Avui ho continuo mantenint i penso: quanta gent ja no el podrà veure ni per primera ni última vegada?

El millor que avui recordo de Rubianes és la foto que em vaig fer amb ell als camerinos del Capitol després d'entrevistar-lo amb 15 anys. Al meu costat hi havia dues amigues incondicionals: l'Eva i la Laia que també ens va deixar. Aquella foto mostra la cruesa de la vida: dels que se'n van joves i encara més joves...dels que eren la nostra família, la Laia, i dels que a tots ens semblava que ho fós: Rubianes.

Sense saber-ho, em vas donar molt Pepe. Encara conservo una carpeta d'escola amb fotos enganxades dels teus cartells i dítpics. Al costat de Johnny Depp! Impagable!

4 comentaris:

miq ha dit...

Uau!
M'has emocionat. M'hagués agradat veure aquesta representació al fòrum o la posada de llarg al Palau de Congressos.
El "Paco Rubiales" era un crac i no hi ha dret que se n'hagi anat tan d'hora. Per a les noves generacions, sempre ens quedarà (encara que no sigui el mateix) ensenyar-los la seva obra a través dels enregistraments.
Jo en recordo un memorable del festival "Just pour rire" de Montréal, en la qual es va despenjar parlant el seu "particular francès" (al mateix nivell que el seu particular anglès) i va deixar completament descol·locats als Quebequesos fins al cap de 5 minuts que van veure de què anava la cosa). I també memorable l'entrevista del mil·lèni (o com es digués) al Malalts de Tele. I...

Però, evidentment, entre moltes altres coses serà recordat pel gran Rubianes solamente. Jo crec que la vaig veure 3 o 4 vegades; i sempre, sempre, em partia de riure. El trobarem a faltar.

;)

Xavier ha dit...

recordo totes i cadascuna de les cinc vegades que vaig veure l'espectacle "rubianes solamente". un referent.

Flanagan ha dit...

Recordo que el dia de la megaentrevista deies que t'havies passat la nit llevan-te cada 2 hores per canviar la cinta del vídeo ;) El dia de l'enterrament en va fer justment 10 anys d'això.

0 ha dit...

Jo, quan volia ser periodista i em van agafar de becària al Punt...vaig fer-li una entrevista!!
Obviament em va tirar els trastus :)