Quants de vosaltres heu anul·lat un viatge important a la vostra vida? I per quin motiu? Aquestes dies davant del dubte d'acabar fent aquest viatge els defensors que havia d'acceptar una oferta aquí em deien: NY sempre serà allà !! Una frase que sempre funciona sigui NY, la Conxinxina o el Garraf. Què vol dir "sempre serà allà"? Però i tu? On seràs tu? I hi seràs per quan hi tornis a poder anar? I en les mateixes condicions? Amb la mateixa ànsia? I amb la mateixa llibertat? N'estàs segur?
Els detractors d'aquesta idea deien "No ho deixis per més endavant perquè ja no ho faràs.... i sí! els trens potser només passen un cop a la vida....però sempre ens referim als trens d'oportunitats laborals però i els trens de la vida? A aquests trens, per què els tenim tan poc en compte?
Al final la vida ha decidit per mi. I ha decidit pel tren de la vida i avui respiro, satisfeta, de saber que jo no hagués estat capaç de prendre aquesta decisió i, que, afortunadament, l'han pres per a mi. I avui torno a recuperar l'entusiasme que em genera aquest viatge i a mesura que passen les hores, aquest projecte es fa groos i això el fa encara més excitant......
Queden 30 dies.....
divendres, 20 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Et trobaré a faltar!
Publica un comentari a l'entrada