La felicitat

Ahir al vespre vaig veure un dels paisatges més bells que recordo: Brooklyn Bridge i les vistes del districte financer de Manhattan.
Tinc aquesta imatge fotografiada de la mateixa manera 50 o 60 vegades. Ni els ulls ni l'objectiu de la càmera són capaços de retenir l'impacte i passen els minuts i continues immòbil observant, fotografiant, observant, observant observant, fotografiant.... i passen les hores!


A la dreta d'aquest mirador on hi veus un NY ( per cert sense Empire ni Chrysler que queden a la dreta del pont ) hi ha el River Cafè on sopes per uns 150 euros. En canvi a l'esquerra hi ha taules i cadires de picnic on serveixen burritos i cerveses i que per mi té més encant que el River. A més optar pels burritos et garanteix que quan tornis a casa pensaràs amb les vistes i no el compte corrent. Abans d'arribar al mirador també és típic anar a la pizzeria Grimaldi ( la més coneguda de totes! i amb cua al carrer) o fer un gelat també allà al costat. Vaja que tothom pot gaudir d'aquest "espectacle" tan poc sostenible per cert ( s'excusen amb els leds els ianquis ).

Creuar el Pont de Brooklyn mentre es pon el sol, arribar al mirador i veure de lluny el sud de Manhatan és un dels moments més emocionants que he viscut a NY. Només m'hi va faltar agafar-me de la mà del meu enamorat. Sempre tens l'opció d'arribar a casa i llogar Sleepless in Seattle. Però no sé si és pitjor el remei que....Avui quan m'he llevat he mirat si tenia el meu Tom Hanks al costat del llit i......continuava a Barcelona..... Ohh!!! Why?!