Passejant per Barcelona...

No hi ha res com disfrutar de Barcelona un asolellat divendres de setembre després de 10 anys sense saber com deu ser un matí d'un asolellat divendres de setembre a Barcelona perquè estàs tancat a una oficina, com diem en argot radiofònic, "arrencant temporada". I així fins a 10 o 12 temporades seguides.

Deia....No hi ha res com llevar-se d'hora un divendres asolellat de setembre, agafar el tren, veure com surt el sol, resseguir la línia del mar a l'alçada de Badalona, tancar ben fort els ulls quan passes pel Port....i plantar-te a les 9 en punt del matí amb dos diaris i dues revistes sota el braç al bar "tan Amélie" de prop de la facultat de periodisme de la Pompeu on sempre que podia hi passava estonetes ara fa uns 4 anys. M'hi dirigeixo expressament com si de sobte volgués recuperar les sensacions mentals i corporals de llavors. A les 12h. pujo per la Rambla ( fa un sol de justícia!) i el primer que faig, després de taaant temps desitjant-ho, és creuar la Boqueria. No m'aturo a cap parada. No compro res. Només oloro. Surto per la part del darrere, faig esses per topar-me amb els aparadors del carrer Elisabets i penso: Elisabeth Street era un dels millors carrers del Soho i Elisabets és un dels millors de Ciutat Vella. Què bonic!, penso. Arribo a la capella del MACBA on hi exposen, obres d'artistes de l'anomenat "minimal art" ( consolidat el 1966 a NY). Durant 18 minuts Gordon Matta-Clark em captiva amb el seu curt no per la raresa del document en sí sinó pel contingut. L'urbanisme de NY del dret i del revés! El curt m'hipnotitza. Deliciós Manhattan que et trobo també a l'Habitat, en un d'aquests quadres fets amb tela a partir d'una foto i pel qual me'n demanen 175 euros. Més tard entro al Happy books i a l'apartat de viatges me n'adono que Barcelona se sap promocionar més que NY a NY. Les estanteries de guies sobre la ciutat, llibres de Gaudí i rutes de tot tipus, ocupen bona part de la secció de viatges.
Passo per davant de l'Starbucks del triangle, el primer que veig des que he tornat. Se m'encongeix una mica el cor i me n'adono que al costat hi ha un Subway, la cadena de menjar ràpid que també té una franquícia -veig més tard- a la Ronda St. Pere. No sé si n'hi ha més però és el primer cop que m'hi fixo després de trobar-me un Subway a cada cantonada a NY. A simple vista diria que a Barcelona aquesta cadena no ha fet fortuna. Em compro el Time Out i veig que tinc temps encara, fins a finals de setembre, per veure la magnífica expo de l'MNAC de Duchamp, Picabia i Man Ray arribada directament de la Tate Modern, l'expo del CCCB sobre instantànies de Magnum i les nits del macba un dijous o un divendres d'aquest mes on, per 3,5 euros, pots veure l'expo de Nancy Spero i Francesc Torres i gaudir de la terrassa del Museu.

P.D. A diferència de NY, avui no portava càmera i hagués fet fotos a cabassos. Greu error!