Eva Armisén

Fa uns anys la vaig descobrir en un programa de televisió. La seva obra em va meravellar. Sempre més l'he seguit de reüll, a la Sala Iguapop, als discos del seu estimat....A ell el vaig descobrir amb el disc "Mentider". Ja sabia que eren parella. Al programa de tele em va ensenyar, fins i tot, l'estudi ple de quadres d'una casa amagada al Montseny que sempre més he retingut al cap. Fins llavors no em vaig interessar per ell tot i ser veïns (a Tiana no pas al Montseny) i haver viscut de molt a prop la seva etapa de més projecció i tan allunyada del seu món naïf ( Recordo les fotografies de la portada del disc del Chaval al meu carrer ). Un món que han creat plegats tots dos i que segueixo amb entusiasme des de llavors. Parlo d'Eva Armisén i Marc Parrot. Aquests dies, inusualment, enmig d'interiorisme de luxe, Eva Armisén exposa la seva obra a Casa Decor en forma d'estores. I anys després la seva obra em continua enamorant. Avís per a navegants per si mai m'heu de comprar una tassa, un bol de ceràmica o una estora voladora ( de somni no real ) que sigui de l'Eva plis! Per primera vegada i un cop en Marc se n'havia anat, m'hi vaig acostar i em vaig confessar: Hola Eva. Sóc molt fan teva. Sóc periodista i algun cop he entrevistat a en Marc, sóc de Tiana. Però ja li vaig dir un cop a ell: jo de qui sóc fan és de tu! Quan encara no havia acabat la frase em vaig notar, de cop, les galtes caleeeeeeeentes! I vermella com un pebrot vaig escriure la meva adreça al llibre de visites i així vaig tenir l'excusa per amagar el cap i les galtes que em bullien! Però....a tots ens agrada, crec, que ens diguin aquestes coses siguis més o menys reconegut. Crec que per això ho vaig fer.
Total, no us perdeu www.evaarmisen.con. Enmig de les muntanyes aquesta parelleta "somia" el seu propi món que intenten fer realitat cada dia amb molt d'amor. A les obres i les cançons queda reflectit i m'identifico en cadascuna de les Eves dels quadres: somiadores, petites i grans alhora, esperant prínceps blaus, estimant i explicant contes, vivint una història romàntica, familiar, font-vella! Com a mi m'agrada.

"No m'estiris del fil que em fas mal

no em recordis que estic descosit

que no veus que el meu cor estripat no ha trobat el seu lloc

al meu pit?

no és que vulgui amagar cap secret

però que em vegis desfet tampoc vull,

no m'estiris del fil que ja és tard

ja he provat a ser com sóc i no m'ha funcionat.

Mira'm, sóc tot el que tu t'imagines,

i si en vols saber més somia'm

que seré com m'has somiat.

Toca'm entre la pell i la roba

com esborrant de la sorra

les petjades que ha deixat

tant d'amor espatllat.

No m'estiris del fil que em fas mal

no em recordis que estic descosit

que no veus que estirant i estirant

només fas aquest nus més tupit.

No és que vulgui oblidar els meus records

no és que vulgui canviar el meu destí,

no m'estiris del fil que ja és tard

ja he trobat el valor, no em fa por ser covard ."