Són dies de Nadal, són dies de trasllat, de canvi, de comiat i benvinguda, de treure la pols a les estanteries perquè les traslladin a un altre lloc on trobaran pols nova...Són dies per a fer molta neteja i donar roba i , fins i tot vendre-la! en fires locals, de donar llibres ( a la Biblioteca ja no en volen de tants que en donem i potser de tant dolents que són alguns! ) , de fer buidatge i netejar esperit. No hi ha res com l'exercici "del prescindible". Els records enganxen fins que fan nosa. Avui és un dia en que tot em fa nosa i me n'oblido de la poca memòria que tindré sense l'ajuda d'alguns objectes. Reviso les fotos. Aquí no hi ha neteja possible. Les acabo d'ordenar totes. Deixar un espai genera sempre una remoguda interna però en aquest cas feia falta ja fa molt temps. De totes les nits viscudes aquí em quedo amb aquesta: la nit del meu aniversari... Aquest lloc m'ha ensenyat una cosa molt important: per molta casa que hi posis, si a dins no hi ha la felicitat que busques, no la desitgis. Aquesta és la lliçó que m'emporto de la gran casa de Tiana. Això sí: com diu el meu germanet: fés moltes fotos....la casa era molt bonica. Me'n vaig a un altre indret on hi cabran moltes menys flors però que segur que sobreviuen més que les de la casa gran. I així....aprenent....anem fent...camí.
3 comentaris:
quina peneta....i quina il.lusió em fa la nova vida que començaràs a Badalona!!!!
Gràcies per l'ultim sopar.....jo me'l vaig prendre com un comiat a la casa.
Jisjis. N'haurem de fer un de benvinguda doncs!!
Fent camí per la vida, vivint el camí que caminem, quan deixem camí enrera, alguna cosa ens n'emportem.
Publica un comentari a l'entrada