diumenge, 12 de juliol de 2009

V.O.S.


Quatre mesos després, avui he trobat un motiu de pes per tornar a escriure al blog. He anat a veure V.O.S.
Ara fa 4 anys vaig anar a veure V.O.S. al teatre. Des d'aquell dia em vaig convertir en una incondicional de la Carol López, autora i directora d'aquell text que em va semblar el carmel més dolç i més ben ensucrat que havia vist feia moooolt temps. No vaig ser l'única i el temps i els crítics ens han donat la raó. Carol López és la responsable d'èxits com "Germanes" i va ser directora de càsting de "La teva vida en 65'. A Cesc Gay li debia passar el mateix que a mi amb V.O.S amb l'afegit que la seva parella era la protagonista de l'obra. I va decidir fer-ne la versió cinematogràfica. Si al teatre el meu referent des darrers anys ha estat Carol López, del cine ho era Cesc Gay. A la ciutat (Leonor Watling) i Ficció (Montse German) van ser definitives per mi. Al llarg d'aquest temps vaig conèixer en Xavi Salvà a Catalunya Ràdio, la meva mà dreta en muntatges i dissenys musicals amb qui comparteixo un premi per un reportatge sobre assetjament immobiliari. I, sense saber-ho, un dia em va explicar que ell era el Salvà dissenyador musical de les pelis del Cesc Gay. Per acabar-ho d'adobar, l'Àgata Roca sempre havia estat una T de teatre per a mi, aquell grup d'amigues de l'Institut del Teatre que la Joana i jo imitàvem amb més o menys gràcia, igual com ho fèiem amb Rubianes. I si encara fós poc....un any amb la Joana ens vam atrevir amb Krámpack, text de Jordi Sánchez i que Cesc Gay va portar al cinema.

Així que..... ja us podeu imaginar què va significar per a mi la notícia que V.O.S. de la Carol seria versionada pel Cesc al cine!!! Després de molta espera i veure com en Xavi treballava els darrers mesos en les músiques del Cesc, ahir, 24 hores més tard que s'estrenés, la vaig anar a veure.

Si us agraden les comèdies romàntiques ben ensucrades
amb sorpreses i girs cinematogràfics
fonamentades amb els diàlegs i la ironia ( Woody Allen)
fetes amb pocs diners i molt enginy
amb una Barcelona molt més ben fotografiada que Vicky Cristina Barcelona
i una Àgata Roca i una Vicenta N'Dongo autèntiques i juganeres
voleu jugar al joc de les pel·lícules
i voleu esbrinar l'oïda d'en Xavi i en Cesc.....

V.O.S !

*Vigileu perquè la peli és en català, castellà i euskera i hi ha molts cines de BCN on, no sé per què, l'han programat amb subtítols!!!!! A l'Alexandra i a Gran Sarrià la fan sense ser VOSE. Ja té conya tractant-se de VOS!

Cap comentari: