diumenge, 27 de juliol de 2008

Bryant Park i Katz's restaurant



Intent fallit un dia més d'anar a Central Park. Avui ha plogut tot el dia. Allò bo es fa esperar, diuen. Així després d'homenatjar-me un dia més amb un latte a l'Starbucks, un panet vegetal i llegir el Daily News que el regalaven gratis a cada cantonada ( cosa que i menys amb el fotimer de suplements del diumenge he vist que passi mai a Catalunya ni enlloc ) he canviat els meus plans per avui i he decidit passar pel Chrysler, la Grand Central Terminal Station, la New York Public Library i el magnífic Bryant Park, segurament un dels millors racons que he conegut fins ara de NY! Enmig dels gratacels i l'estrés col·lectiu.... taxán! Bryant Park, un regal. Ja fa dies que observo fascinada que en qualsevol tros de gespa de la ciutat hi ha taules i cadires ( que no estan enganxades a terra! ;-) i que són públiques, no pertanyen a cap terrassa de cap bar. No només m'agrada perquè això demostra el civisme de la gent. M'agrada perquè m'asseuria a cada taula i a cada cadira que trobo! Són totes iguals. D'estil romàntic provençal que tant de moda està i del tradicional color verd ( fossin en blanc lacat i les vendrien a preu d'or). La gent s'hi asseu per menjar el tupper, per prendre un cafè, per llegir la premsa, per xerrar... i el Bryant Park és la conjunció perfecta de les cadiretes i les tauletes enmig d'un enorme espai verd que els dilluns projecta pel·lícules a la fresca. Una meravella!

Després m'he traslladat a Lower East Side i he localitzat el Katz's restaurant, el mític local on Meg Ryan fingia un orgasme a Cuando Harry encontró a Sally. Fora el bar, un núvol de turistes i a dins un núvol d'americans delerosos de menjar l'hamburguesa més greixosa i calòrica d'Estats Units. Avui he vist amb els meus propis ulls com és el local típic americà pudent ( aquest sense neó ) autèntic i putrefacte de les pel·lícules. Però amb olor! Imagineu-vos un menjador escolar ple de gent i de soroll i un centímetre escàs de distància entre taula i taula. La majoria de clients són famílies. Els pares són tots John Goodman i les mares....evidentment: Roseanne's. Mare de Déu senyor! Hamburgues XXL, ketchup acompanyats de patates fregides ( tal com ho dic i no al revés ) i una olor que et perfora les narius d'oli rererefregit+ maionesa de pot industrial. Per ells, el Katz's, deu ser la felicitat. Hi havia bofetades per entrar. Un diumenge!!! Vaja com anar a fer una paella a la barceloneta amb els papes.... Per ells, deia, la felicitat i per a mi, una experiència religiosa de només 30 segons. Als 35 he hagut de sortir a corre cuita i a punt de vomitar. I quan m'he recuperat m'he fet un fart de riure!

3 comentaris:

miq ha dit...

Una de les altres grandeses de Bryant Park és l'internet sense fils i de franc gentilesa de Google, que hi ha a tota la plaça.

Unknown ha dit...

nur, que ja hi ets! què fort
m'agrada el que dius. fas enveja de la bona. aprofita cada moment :)
peto gegant!!!!

miq ha dit...

Per cert, en diumenge t'has d'aficionar al NYTimes i als seves catorze mil seccions i suplements, que et duren tota la setmana. Jo tinc predilecció per la secció metropolitana (The City) i les petites històries urbanes que hi trobes. Juntament amb un bon brunch és la combinació guanyadora per a un diumenge perfecte a la ciutat.