dimecres, 3 de setembre del 2008

Mai es pot dir: d'aquesta aigua no en beuré

Si si. Ho admeto. Rieu rieu. Procediu! No tinc cap excusa. No m'he esforçat ni a pensar-la. Teniu raó. He estat mesos criticant els blogaires i no només NY m'ha servit d'excusa per obrir-ne un sinó que vaig dir que el tancava i he aguantat.....mmm......una setmana? Sort que no m'hi vaig jugar res amb ningú i que vaig deixar una porta oberta a la possibilitat de tornar! Bé, de fet, massa prejudicis! Això és el que tinc. Tampoc hauria de demanar perdó per fer una cosa que em ve de gust. I em ve de gust per tres motius: perquè de sobte se m'ha despertat una petita necessitat d'escriure regularment perquè els blogs -com sabeu els que en teniu- generen unes rutines, sovint, molt positives ( t'obliga a ordenar idees i t'ajuda per a recordar moments). A més, tinc una imperiosa necessitat de comunicar-me amb gent més o menys propera. Ah no. I sobretot! 4 motius no 3. Perquè per fi TINC TEMPS! per fer moltes de les coses pendents que sempre havia volgut fer! I això ufff....no es pot ni explicar com em fa sentir!
Així que...amb timidesa i humiltat....Aquesta és la segona part del blog Tiana-NovaYork que tindrà el mateix nom perquè no hi ha espai físic, localitat o territori que m'enamori més i em faci més feliç, per raons moooolt diferents, que Tiana..... i Nova York.
Per començar la nova etapa...Podem jugar a les 8 diferències! O a les 800.000!




4 comentaris:

miq ha dit...

Aquest campanar s'assembla moltíssim al que durant vint-i-dos anys vaig veure des de la finestra de la meva habitació.

L'altra foto em sona, però no sé massa bé de què.

Benvinguda (altre cop)!
;-)

Xènia ha dit...

Hola Núria!
Benvinguda de nou! A mi em queda poc per NY i també estic pensant de seguir escrivint o posant vídeos (q a mi em va més :P)... suposo que com dius tu, quan agafes un hàbit i t'agrada és difícil parar.
Ens veiem!

Oriol Lladó ha dit...

Jo dic: em sembla molt bé, Núria.

caram ha dit...

Yuuuuhuuu!!