No fa ni 48 hores que he arribat i com qualsevol viatge a qualsevol part de món, 48 hores són moltes hores perquè passin coses....així que no utilitzaré el blog com a diari personal perquè ens hi estaríem dies.... Algunes reflexions ràpides...
El districte financer.... gratacels a dreta i esquerra, davant i darrere, és salvatge, asfixiant. Tens la garantina que no has vist res igual però passen hores fins que no t'acostumes a passejar-hi sense tenir el cap permanentment alçat.
Però a la vegada no hi ha trànsit ! Només transports públics, quina meravella!! Hi ha moooolta més contaminació acústica a Barcelona, un dels motius que a una servidora l'estressen més de la ciutat comtal, sigui dit de pas. Als ianquis no se'ls entén. Reflexionat. Són absolutament polites. Reflexionat. Alguns s'acosten perquè em veuen desorientada. Altres s'allunyen quan senten com els parlo anglès. M'encanta Harlem. Les nombroses famílies corpolentes s'asseuen als esglaons de les entrades dels edificis on viuen amb cadires de càmping. Xerren i prenen la fresca. és de les millors imatges que he vist. a NY pots comprar amanides i fruites a les paradetes del carrer. N'hi ha! i tant si n'hi ha! El que és difícil és no anar-te'n al carro del costat a comprar un bagel, un gelat, un muffin o qualsevol altra marranada. És la ciutat de les temptacions. Reflexionat. Però un cop hi ets.....un es demostra a sí mateix quanta força de voluntat té. Sense mòbil es viu bé. No m'envieu sms per cert. Vaig perdre el telèfon el primer dia. No entenc pq els billets dels dòlars són tots iguals. Reflexionat, d'acord. Però m'ho pregunto des de petita. L'edifici de Friends és mooolt baixet ! M'ha passat allò de.... "me l'imaxinava més gran"....Però ohhh Greenwich Village! És perfecte! Capuccino a Café Reggio, on es diu que es fan els millors capuccinos de NY, la llibreria d'Òscar Wilde, el bar on va debutar Bob Dylan jovenet el 1961 i una arquitectura i una oferta cultural magnífica!
Quan es viatja sol s'observa més, s'està més atent, es pensa molt, es parla poc, es mira millor..... per això.....la soledat pot ser molt productiva.Com deien Monzó i Moliner.... aquests són alguns dels "articles que no faré" .... però que només amb 48 h m'han passat pel cap...
-Viatjar sol sense dominar l'idioma és....una prova de foc de la teva resistència mental?
-Tot el que t'atreveixes a fer quan ets lluny de casa.
-Aprendre a fer una maleta. Texans a 40 graus?
-La por d'un nou 11-S. Renoi amb el forat.
-Viure sense mòbil però amb skype i msn, webcam i microphone!
-Canviar els hàbits sí o sí. A partir d'ara cabell arrissat i formatge philadelphia per esmorzar.
-Per semblar neoiorquí has de.....Subtítol: Sense ipod estàs perdut.
-Starbucks. De l'amor a l'odi. Cafe Bravo.....el descobriment d'una nova cadena.
-Quan per l'idioma desitjaries topar amb la proporció 1/3 hispans! Romanços!
Continuarà....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Benvinguda!
Absolutely interesting. Note taken: come around here more often. Travelling alone is far from boring. exactly what u said.
Diuen que del millor de viatjar sola, sigui quin sigui el destí, és el viatge que fas en el teu interior. Disfruta també d'això. Nosaltres encara no sabem què farem per vacances, però si continuo llegin-te, no et sorprenguis si ens trobes per aquí.
Una abraçada Carrie (és que t'hi veig, jajaja)
Publica un comentari a l'entrada