dijous, 2 d’octubre de 2008

Oriol Oriol Oriol !

A cada espectacle et superes. Cada vegada que et veig n'aprenc més de tu. Et segueixo d'aprop. Et ressegueixo de fet i, de mica en mica, em faig experta dels teus gestos, les teves virtuts, el teu ventall inacabable de rostres, expressions, personetes i personatges. De les teves cordes vocals. A cada obra reso perquè vibrin i cantis i t'acompanyi el piano d'en Xavier i et senti cantar en francès i no entengui un borrall però em posis la pell de gallina sigui la vie en rose o qualsevol gargots estrafolari improvisat. Tan és. Et menges l'escenari i aquest cop amb l'Isaac Alcayde desbordeu! en el bon sentit. Quantes vegades es deuen haver representat Les criades de Jean Genet al món? I en quantes de les representacions les criades eren de pèl al pit? Doncs diu Genet: `Si debiera hacer representar una pieza teatral en la que actuaran mujeres, exigiría que estos papeles fueran interpretados por chicos adolescentes y se advirtiera al público por medio de un cartel colgado a la izquierda o a la derecha del escenario durante toda la representación. No hi ha hagut, doncs, millor criada que tu home! Bravo!

P.D. L'Oriol Genís actua aquests dies a la seva sala, la Muntaner amb Genet-Les criades. No us la podeu perdre!

2 comentaris:

moi de tiana ha dit...

ei núria, què tal!
tu per aquí, clar...
però no estàs a new york, no?
o sí?
comque l'últim dia que et vaig veure em vas dir que t'havies quedat sense feina, dic no estaràs de corresponsal por ahí...
o sí?
haha...
buenu, salute, i a l'aúpa!!

Nuria Coll ha dit...

Tic a Tiana veí!
Vaig obrir el blog quan vaig marxar a NY però he decidit mantenir-lo!
Ja m'han dit que ets tot un crack a la xarxa i suposo que així em deus descobert! ens veiem pel poble!