diumenge, 26 d’octubre de 2008

Refugi 307

Des del mes d'abril de l'any passat al Refugi 307 de Nou de la Rambla s'hi programen visites guiades durant els caps de setmana. Avui hi he anat i he vist per primera vegada un refugi de la guerra civil espanyola. Dels 1.400 que hi va haver a Barcelona aquest és l'únic que es pot visitar. I no diré que "val la pena" com si fós un museu. La qüestió és que no entenc per què l'Ajuntament no en fa més promoció i així tots els que afortunadament no vam viure ni tan sols la postguerra veiem -amb els ulls i no les orelles- com els nostres avis i besavis es van protegir dels bombardejos l'any 37 i 38. Passejo per un túnel subterrani fet amb volta catalana i miro a cada racó i m'imagino els rostres dels homes, dones i nens -2.000- que esperen que torni a sonar aquell xiulet que els diu que el perill se n'ha tornat a anar. I així durant dos anys. Avui he notat a la pell la humitat d'un espai que no era de pel·lícula. Durant la visita m'ha sorprès que la guia anomenés tantíssimes vegades que el refugi està encara mig tapiat i ensorrat perquè no hi ha pressupost per continuar excavant cada racó amb l'ajuda dels arqueòlegs. Em sembla una vergonya que es destinin tantíssims diners per alguns museus que ja tenen la publicitat feta, que, fins i tot, n'estiguin projectant i aprovant d'altres d'innecessaris i que, en canvi, posin traves a projectes com el Centre Cultural de Santa Mònica i que, sobretot, l'únic refugi antiaeri obert de Barcelona només es pugui visitar parcialment per falta de pressupost i per tant d'interès. La Guerra Civil està de moda per depèn de què.
El Refugi antiaeri 307 és un testimoni excepcional. Aneu-hi!

1 comentari:

Marta ha dit...

És una de les primeres coses que faré amb els meus nous caps de setmana!!!!

Gràcies per il.luminar-me, una altra vegada