A la laundry m'han perdut la roba. Si si. El que sentiu. M'han perdut la meitat de la maleta! Això també fa riure i plorar alhora i es mereix ser un post del blog no? He de fer un inventari i demà negociar amb el tio quina indemnització em paga. Espero que ens posem d'acord. Em sap greu perquè me la deu robat un llestet i el pobre employment m'ho haurà de pagar de la seva butxaca i segur que cobra quatre duros i treballa mil hores. En fi....
New York New York!
New York New York!
2 comentaris:
Nurieta... home, si que és una bona feina que t'hagin perdut la roba, però nena, jo sempre sóc de les que dic que a n'aquesta vida les coses passen per alguna cosa, qui sap, igual el fet d'haver-te de comprar roba et porta a perdre't per alguns carrers, algunes tendes i descobrir nous llocs, nous paissatges... en fi... i si no es un pretexte genial per renovar vestuari!!
Jo com pots veure, i donat que aquesta setmana he treballat tots els dies, no em perdo el teu dia a dia; m'encanta llegir tot el que expliques i sobretot m'encanta descobrir que m'he deixat cantitat de coses per veure i per fer, amb la qual cosa... haig de tornar aviat a New York!!!
En fi, em segueixes fent enveja, enveja sana, però enveja!!! ;)
Fins aviat!! I com diuen molt els new yorkers... enjoy it!!!!
Doncs a veure aquest post sobre el pressumpte pispa de roba femenina. Potser és un rater. Potser és un pervertit. Potser és un fan teu. O potser totes coses alhora. A veure, a veure... Una abraçada. Salut desde el mediterràni.
Publica un comentari a l'entrada