Quina nit !

Si començo el post dient que ahir vaig viure una nit impressionant, increïble, meravellosa bla bla bla és probable que penseu: 1) ja coneixem la Núria que s'emociona i apassiona per tot i/o 2) No serà tant! Ets més andalusa! Doncs noooo! Ho prometo. NY té tanta oferta que et deixa bocabadat no només a mi! I tinc 3 testimonis! Ahir vam anar al Saint Nick's Pub a Harlem, un local de referència al barri en part gràcies a les -diuen- extraordinàries jam sessions dels dilluns a la nit. El Saint Nick's apareix a més a totes les guies turístiques i s'omple cada nit de blancs i de.....catalans! Ahir hi havia turistes en el primer tram de la nit però a partir de les 2 de la matinada ens vam quedar pràcticament sols amb ells. I qui són ells? Uf! Un pianista prodigi de com a mínim 75 anys i fins a 13 músics que anaven entrant i sortint de la improvisació que marcava el pianista. Una violoncelista posseïda, 2 saxofonistes brillants, un trompetista talentós, un bateria d'uns 80 anys en èxtasi i unes improvisacions de pel·lícula amanides amb la veu d'una dona imponent! Allà enmig, en família, i gairebé amb la sensació que ens estaven oferint un concert privat d'alt nivell, vam/ vaig viure una nit de jazz autèntica; vaig entendre l'amor, la passió i l'emoció que genera la música a les persones i el ritme innat que els negres porten a les venes. Vaig tenir la sensació, un dia més, de ser una privilegiada, d'estar degustant ART en majúscules i de tenir temps per admirar móns desconeguts i molt rics en una petita bombolla, d'un petit racó de món, en un humil bar, amb uns amics "molt divertits" i amb la sensació que ens havíem colat a la festa privada d'algú o com si la veiéssim des del forat del pany de la porta del davant. I a part de despertar-me aquest matí amb Tracy Chapman (de la petita llista de música que tinc al PC) m'han agafat unes ganes bojes d'investigar més a fons possibles rèpliques barcelonines del jazz que es cou a Harlem. Com pregonen algunes samarretes i gadgets "Harlem és el cel".