dijous, 21 d’agost del 2008

El fenòmen Abercrombie

Em veig obligada a escriure aquest post després d'uns dies de bombardeig per totes bandes d'aquesta famossísima marca. Fa una setmana la vam visitar i vaig al·lucinar: el primer cop que a NY he de fer cua al carrer per entrar a una botiga de roba!! A l'entrada ens rep un noi sense samarreta, moreno i musculós que et proposa fer-te una foto amb ell. Un cop a dins sembla que entris a una discoteca amb música a uns decíbels inhumans i això de "música" és un dir. Els dependents, que en realitat són models, ballen i remenen el cul mentre et donen la benvinguda. La botiga està pràcticament a les fosques i quan aconsegueixes arribar a algun taulell de les tres plantes i mirar alguna peça de roba et diuen que ja te l'ensenyen ells i llavors: taxán! No hi ha talles normals! Només per a gent "alta i prima", et confessen els mateixos treballadors. Aquesta és una de les botigues més concorregudes de NY i segurament comença a superar les tres que Apple té a Manhattan i la quarta de Brooklyn. I triomfa i no té talles L ni XL perquè volen gent alta i prima! Però què és això? La gent ve de tot el món per comprar texans a 100 dòlars i polos que amb lletres ben grans posen: ABERCROMBRIE! com el cambrer del Society que em serveix el latte cada matí i que també la duu. Hi ha modes que no entendré mai. Jo, en canvi, faria cua per una botiga del Soho que és una autèntica meravella: Antrophologie. I hi ha totes les talles, clar!

3 comentaris:

Alella ha dit...

Vols dir que així no fomenten l'anorèxia? El més semblant que he vist a això va ser al Portal de l'Àngel, on dos nois i dues noies ballaven al balcó. Des del carrer, molta gent els feia fotos. Les modes tenen una mica d'irracional.

Nuria Coll ha dit...

I tant que la fomenta. I a sobre ara al setembre l'MTV comença a rodar un nou programa perquè noies de carrer, amb una mica de sobrpès q m'agradaria veure'l, volen ser models. Hi ha tants programes en antena d'aquest tipus aquí! És terrible!

Cksjm ha dit...

Nosaltres hem acabat fent la ruta del Abercrombie (pq el meu senyor espòs n'és fan)...hem entrat a totes les botigues de totes les ciutats q hem visitat: Los Angeles, Sn Francisco, Las VEgas, San Luis Obispo....i a totes hi ha la mateixa música, els mateixos dependents pseudoanorèxics, les mateixes pseudoballarines (a San Francisco una tenia bigoti fins i tot) i tenim material per fer una tesi.

conclusions:
-A NY només hi ha talles petites i molt petites (no ens vam poder comprar res)

-A l'estat d'Arizona només hi ha talles molt grans (jo no em vaig poder comprar res)


FInalment...lluirem Abercrombie! el putu renu q es paga a preu d'or!