Si heu d’anar a algun museu d’art contemporani….aneu el Whitney! No entrava dins els meus plan anar-hi i a última hora, passejant un matí per l’Upper East Side vaig decidir canviar la ruta i substituir la Frick Collection pel Whitney. I sort que ho vaig fer! Els amants de l’art i la modernitat no us el podeu deixar perdre. És molt més provocador que el MOMA o que la part contemporània del MET. Al Whitney veuràs una sala plena de fotos pollaroid de Robert Mapplethorpe meravelloses. He descobert que va ser un dels grans fotògrafs dels 80. Es fotografiava a ell mateix en posicions sexuals i amb alguns dels seus amants. Va morir de SIDA el 89. Però per controvertit Paul McCarthy. Tres dies més tard encara ara no l’he entès. Hi ha art que no entens i rebutges perquè entreveus que és només pretensiós. Però quan no entens l’art però entreveus que es pot argumentar, és fabulós. Ara porto dies pensant què coi volia dir l’exposició dels “cops de porta” i “els miralls” de McCarthy però quan ho vaig veure em va fascinar.
Sabeu? Me n’estic adonant que cada dia quan em llevo tinc ganes de descobrir una nova galeria o exposició. Això a Barcelona no em passa de la mateixa manera per tots els motius obvis ( treballo, vaig cansada, tinc obligacions com tothom) però també perquè a NY l’oferta és tan àmplia i de tanta qualitat que és com un peix que es mossega la cua. Si vas un dia a un museu i t’agrada el què hi veus, l’endemà et vindrà de gust descobrir-ne un altre. Arribaràs a casa i llegiràs la crítica d’una nova sala d’exposicions i llegint la crítica a la pàgina del costat et recomenaran un concert. Buscaràs al google qui és l’intèrpret del concert i després al youtube buscaràs algun vídeo. Al flaix.fm trobaràs intèrprets semblants a aquells que tant t’han agradat i així….fins que de cop et despertis un matí i tinguis per primera vegada la sensació que estàs disfrutant de la cultura i que això t'està alimentant mooolt l'esperit. Em costa d'explicar.... La veritat és que la ciutat hi fa molt i els novaiorquins poden veure REM tocant improvisadament i de gratis a l'aiure lliure, a Vampire Weekend, una pintada de Haring al mig del carrer, David Byrne al teu costat mirant un concert o veure Hair a Central Park una calorosa nit d'agost! Hi vaig aquesta nit! Uaaa!
dissabte, 16 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada