Ahir, últim dissabte de la meva estada a NY, vam fer un sopar amb una vintenta de catalans en un jardí preciós de l'Upper East Side on hi viu en Miquel, el nexe d'unió entre tots els presents. El menú no era pa amb tomàquet tot i que vam prendre Ratafia d'un olotí que hi havia a la festa. Boníssima. La resta del menú era molt mediterrani però el jabugo ens el vam haver d'imaginar. Després vam anar al Beauty Bar, a la 14th st entre la Tercera i la Segona Avinguda, un local que era una antiga perruqueria i que encara manté els antics "bombos" per a les permanents. El millor és que quan entres fa moooolta olor a acetona perquè fan manicures a les tantes de la nit i t'ofereixen una beguda per 10 dòlars+ la manicura. Aquesta ciutat s'ho pot permetre tot...
......amb en Xavi i la Xènia
Ahir, últim dissabte de la meva estada a NY, vam fer un sopar amb una vintenta de catalans en un jardí preciós de l'Upper East Side on hi viu en Miquel, el nexe d'unió entre tots els presents. El menú no era pa amb tomàquet tot i que vam prendre Ratafia d'un olotí que hi havia a la festa. Boníssima. La resta del menú era molt mediterrani però el jabugo ens el vam haver d'imaginar. Després vam anar al Beauty Bar, a la 14th st entre la Tercera i la Segona Avinguda, un local que era una antiga perruqueria i que encara manté els antics "bombos" per a les permanents. El millor és que quan entres fa moooolta olor a acetona perquè fan manicures a les tantes de la nit i t'ofereixen una beguda per 10 dòlars+ la manicura. Aquesta ciutat s'ho pot permetre tot...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada