diumenge, 3 d’agost del 2008

Una missa gospel

Avui he anat a una missa gospel al meu barri del qual en sóc una entusiasta, Harlem. Ara, encara més. Al 116 st on visc és on hi ha una concentració més gran d'esglésies que els diumenges s'omplen de turistes que amb la Lonely Planet sota el braç busquen la "millor" i "menys" concorreguda missa gospel del barri. Avui hi he anat per primera vegada. N'he escollit una on hi havia molt poca gent fins i tot fent missa però n'he tingut prou per entendre i viure-ho. Quina festa! Quin ritme! Quina manera de resar!! És millor que a les pel·lícules. Una missa a Harlem té tots els elements d'una missa convencional però amb la diferència que tot es fa cantant i ballant. Hi ha cors, claques, el públic participa, es canta el Happy Birthday a la persona d'entre el públic que ha celebrat l'aniversari aquella setmana, la pregària es fa remenant el cul !!! Després tots en rotllana i agafats de les mans demanaven millores pels nens més pobres del barri, millores a les escoles, etc i els més petits, cantant i ballant, passaven el "plateret" pels donatius. Es recita el pare nostre ( I believe in God the Father Almighty, the maker of Heaven and Earth....) i s'acaba la missa una hora i mitja després al ritme de l'speaker ( molt més que un capellà) que va dient: Hey man! Hey man! que hem entès que per a ells significa com un "gràcies senyor" ! Impressionant. M'han agafat ganes de ser creient i tot! I m'ha alegrat sentir com algunes esglésies d'algunes comunitats del món encara creuen en l'autèntic objectiu del catolicisme: ajudar als més necessitats.

3 comentaris:

caram ha dit...

I què en saben de Roma aquestes comunitats religioses? Sembla que les comunitats negres, que encara son un dels grans grups que no han pogut (o no els han deixat) sortir de la marginalitat miren per aquells que no tenen pràcticament res. Has vist grans esglésies plenes d'or? Espero que no. En canvi a Roma...

Jo tampoc soc creient. Vaig deixar de ser-ho. Però la feina que fa l'església de a peu amb els pobres (els de veritat, i no els pobres d'esperit que condueixen Rolls Royce) s'assembla molt a la que se li suposava a Jesucrist, que crec que era repartir entre els més necessitats i donar-los un aixopluc. Dóna de sí, el tema.

Nuria Coll ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Nuria Coll ha dit...

I tant que dóna! Per la teva tranquilitat et diré que a la majoria d'esglésies hi ha una bastida de fa temps i la reformen no perquè la vulguin nodrir d'or sinó perquè es cauen a trossos. Les esglésies a Harlem són molt austeres.